Anem directes als fets. L'exemplar n. 1895 de la revista Le Point, a la història de portada “Coses que no es poden dir”, conté un article escrit pel seu director, Franz-Olivier Giesbert, anomenat “Un espòs, tres esposes”. L'article tenia la intenció de fer escarni dels polígams francesos, sempre en augment, i de les despeses d'assistència pública dels quals creixen obscenament.El blog Le scan de la diversité (La mesura de la diversitat ) [4] continua [fr]:
Però resulta que el principal article de la història, basat en el testimoni de la suposada esposa d'un polígam, no tenia bases reals. El testimoni que Le Point va rebre és de “Bintou,” de 32 anys, esposa d'un francès d'ascendència de Mali, amb vuit fills. El reporter mai no es va trobar amb Bintou, que no existeix. Per què no?CCM revela una tècnica feta servir pels periodistes francesos que entrevisten els diutadans de barris modestos, molts dels quals de l'àrea metropolitana de París [fr]. L'article és Periodista d'àrea metropolitana i corresponsal de guerra, el mateix combat? [fr], i explica que el reporter d'aquest article principal de Le Point va necessitar un "fixador".
Què és exactament un “fixador”? El terme es fa servir per a “intèrprets-guies” que ajuden els periodistes a Iraq i en zones de guerra en general, com ho va explicar el 2005 Marc Epstein en un informe a L'Express sobre aquests homes i dones a l'ombra.En el post La premsa manipuladora i manipulada, el blog Des petits riens informa [fr]:
L'últim post del lloc de notícies Arrêt sur images conté una joia: com un “fixador” (indispensable ajuda per a un periodista que vulgui tenir accés a una zona que es considera perillosa) enganya un periodista del molt “respectable” setmanari Le Point: la revista volia escriure un article sobre “polígams de l'àrea metropolitana”, un sucós tema per augmentar l'estigmatització d'aquestes persones d'altres països. El fixador era el jove i descarat Abdel. Cansat d'una imatge negativa d'aquestes comunitats, imposada pels mitjans, es va fer passar per l'esposa d'un polígam. Aquest és el video.Així és com el periodista va presentar el video i l'article a Twitter:
dan_asi «Le Point hi va caure: l'esposa del polígam es deia … Abdel (article + video). »
El sociòleg Eric Fassin va fer servir l'engany com a base per a l'article “Poligàmia: Le Point i la fabricació sociològico-mediàtica de pànic moral” [fr], i mostra com els periodistes i altres a la societat francesa han arribat a creure que moltes famílies que viuen a l'àrea metropolitana són polígames.
La realitat és que només hi ha una xifra verificada en aquest tema: una mostra deia que 65 de 4439 adolescents eren d'un pare polígam, és a dir, menys de l'1.5%.Trobem la següent informació en un article sobre poligàmia al Senegal [fr] (d'on són moltes d'aquestes persones):
Segons una enquesta a llars senegaleses publicada el 2004 per l'Institut Senegalès d'Estadísitiques i Demografia, el 2002, el 6,6% de les dones de Dakar van entrar en aquest tipus de matrimoni. A les àrees rurals, les xifres eren del doble.Fassin continua:
"Avui, el debat ha pres forma… el problema amb les famílies polígames és que causen delinqüència”.Al Senegal, són mínimes les reaccions a l'impacte de la poligàmia a la societat i les opinions estan dividides. La secció de comentaris del blog Chez Gangoueus ofereix un detallat intercanvi dels efectes de la poligàmia al Senegal [fr].
Font: Global Voices
Més informació: Revista Le Point.
