12 de jul. 2011

300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats al món


Una Convenció els protegeix i tot i això els seus drets se segueixen violant: Alemanya presenta davant el Consell de Seguretat de l'ONU una resolució que busca millorar la salvaguarda dels infants en situació de conflicte.



La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants va entrar en vigor el 1990. Fa me´s de 20 anys que el document protegeix els menors sense tenir en compte les fronteres nacionals i tot i aicò, es calcula que al món 300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats. Aquest mes, Alemanya ocupa un seient no permanent al Consell de Seguretat de l'ONU i sota la direcció alemanya, es presenta en el sí de l'organisme internacional una resolució sobre el tema a discussió. L'objectiu és contribuir a alliberar els infants del seu destí de víctimes per partida doble en les guerres que desfermen els adults.

Ferides al Sudan del Sud

Aquesta setman el Sudan del Sud s'ha convertit en el membre número 193 de les Nacions Unides. Després d'una llarga guerra civil, la regió ha aconseguit la independència. Políticament parlant, un èxit. A nivell social, tot i això, les ferides trigaran a sanar. Sobretot en els infants encara s'hi poden llegir els rastres del sagnant enfrontament.

Durant el conflicte, els infants i els col·legis van ser constantment objectiu d'atacs. Avui per avui, el sud del Sudan té els índex d'escolarització més baixos del món. La probabilitat que una noia sudanesa mori durant el part és més gran que no que acabi l'escola. Només el 8% de les dones saben aquí llegir i escriure. Cap país demostra més clarament com n'és d'important el dret a l'educació” diu Irina Bokova, directora general de la UNESCO, l'agència de l'ONU per a l'educació la Ciència i la Cultura.

També les xifres de morts, abusos sexuals i ús de nens com a soldats són alarmants, no només al sud del Sudan, sinó a nivell internacional. Segons la UNESCO, entre 1998 i 2008 van ser assessinats en conflictes de tot el món dos milions de nens, i sis milions van patir lesions greus.

Per sortir de la llista negra

Sis actes contra menors contempla el dret internacional com a crims de guerra, entre ells el recurs als nens soldat, la mort dels infants o l'abús sexual contra ells. Qualsevol part en conflicte que incurreixi en aquests delictes passa a engreixar una llista negra del Consell de Seguretat de l'ONU. La mesura és més intimidant del que podria semblar, assegura Peter Witting, l'ambaixador alemany a Nova York: “per als països, els governs i els grups rebels, aparèixer en aquesta llista és un estigma, no volen ser-hi”
Afganistan és un exemple: Recentment ha enviat Wittig una delegació al país asiàtic i aquesta ha pogut comprovar com el govern afganès fa esforços per assegurar la protecció de la infància. Un pla d'acció convincent han de presentar els estats que vulguin ser esborrats de la llista. Com a prèvia al debat sobre la resolució que ara s'obre al consell de seguretat, Nacions Unides ha rebut 15 d'aquestes declaracions d'intencions procedents de noves regions en crisi, i dues més esperen a finals d'any.

La possibilitat d'implantar sancions

La resolució que aquest dimarts 12 de juliol vóta el Consell de Seguretat busca amplar a un delicte més (l'atac a les escoles i hospitals) els motius que puguin portar els estats o agrupacions a formar part de la llista. A més, se vol introduir la possibilitat d'implantar sancions. “Fins ara, només s'han pres mesures: fa un parell d'anys a Costa d'Ivori i a la República Democràtica del Congo”, lamenta Eva Smets, directora de l'organització Watchlist on Children and Armed Conflict.

Malgrat els èxits anomenats per Wittig, el registre per sí mateix no sempre serveix, recorda Smets. “L'informe del secretari general de les Nacions Unides de l'any passat inclou una referència als criminals més acèrrims. En ella hi havia 16 grups armats dels que es parla des de fa més de 5 anys” indica la directora. “Era una referència molt llarga” afegeix. Tot i això, l'ONU no decau en els seus intents, si el desenvolupament segueix com ara, almenys d'aquí a 25 anys no haurien de quedar nens soldats al món.



Autor (Font): Rob Mudge/ Luna Bolívar (Deutsche Welle)

Intermón Oxfam presenta la novetat d'Alianza Editorial "Despilfarro. El escándalo global de la comida", de Tristam Stuart


Despilfarro
Alianza Editorial acaba de publicar el llibre Despilfarro. El escándalo global de la comida, de Tristam Stuart, guardonat recentment amb el Premi Sophie 2011 per les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani : el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell d'escombraries de les llars fins als abocadors, des dels tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.

Intermón Oxfam presenta aquesta novetat d'Alianza Editorial en el marc de la seva nova campanya CREIX, que pretén que totes les persones tinguin suficient per menjar avui i sempre, i que denuncia el mal funcionament del sistema alimentari mundial. El llibre de Tristam Stuart critica una d’aquestes disfuncions: el malbaratament d'aliments, que afecta per igual els països del Nord i els del Sud. Mentre els primers tiren a les escombraries molt menjar al final de la cadena alimentària, els del Sud perden molts aliments a l'inici de la cadena, per no tenir capacitat d'emmagatzemar tot el que cullen.

A tot el món desenvolupat el menjar es considera un article sol ús, sense relació amb l'impacte social i mediambiental de la seva producció. Les xifres són sorprenents: "Als Estats Units es rebutja el 50 per cent de tot el menjar. A Gran Bretanya es generen cada any fins a 20 milions de tones de residus alimentaris. Els japonesos aconsegueixen malgastar menjar per valor d'11 trilions de iens cada any ", assegura Tristam Stuart, autor del llibre recentment publicat a Alianza Editorial, Despilfarro. El escándalo global de la comida. L'autor afegeix que "la majoria de la gent no aprovaria la destrucció de grans extensions de la selva amazònica, i tot i així, això és el que està passant diàriament. Si els països rics deixessin de tirar tant de menjar, desapareixeria en bona mesura la pressió sobre els ecosistemes que queden al món, i sobre el clima ".

Limitar el malbaratament no només és una forma de millorar l'eficiència, sinó també d'acabar amb la malnutrició de part de la població més pobra, Stuart creu que "podem reduir el nostre impacte sobre el planeta i millorar la vida dels pobres del món simplement fent servir el menjar en comptes de llençar-lo. "

Des de Yorkshire fins a la Xina, des del Pakistan fins al Japó, l'autor ens presenta a criadors de porcs, cultivadors de patates, freegans, directors de la indústria ..., i al costat dels exemples més escandalosos de malbaratament, solucions senzilles i encoratjadores. Mentre els supermercats llencen milions de tones d'aliments de bona qualitat a la Gran Bretanya hi ha 4 milions de persones que no tenen accés a una dieta decent. Als Estats Units al voltant de 35 milions de persones viuen en llars que no tenen accés estable al menjar, i en la Unió Europea es calcula que 43 milions estan en perill de pobresa alimentària. Stuart creu que una "possible solució és que els excedents de menjar es redistribueixin i es donin a persones que els necessiten mentre estiguin frescos i es puguin menjar".

No obstant això, la trista realitat és que fins i tot en països plens de gent famolenca hi ha un nivell de malbaratament sorprenent. Als països rics el menjar es rebutja deliberadament, en els pobres es perd inadvertidament a causa de la manca de recursos i tecnologies. Només l'Índia malgasta més de 580.000 milions de rípies de productes agrícoles cada any. A Sri Lanka es perd del 30 al 40 per cent de la fruita i la verdura.

Mitjançant una investigació objectiva i l'exploració personal, aquest llibre, que també inclou 28 fotografies, aborda tots els aspectes d'una de les qüestions socials i mediambientals més urgents, i mostra com la forma en què vivim ha generat una crisi global d'aliments i què podem fer per remeiar-la. "La relació entre el malbaratament alimentari en els països rics i la pobresa en la resta del món no és simple ni directa, però, com mostra el llibre, és molt real, i és a les nostres mans acabar amb ella. Per descomptat, la solució no consisteix a enviar els tomàquets passats o el pa ranci als països pobres en comptes de llançar-los al cubell d'escombraries ", conclou Stuart

Tristram Stuart 

és investigador associat del Centre d’Història Mediambiental de la Universitat de Sus-sex y escriptor independent. Amb freqüència és invitat pels mitjans de comunicació com expert en les qüestions socials i mediambientals de l’alimentació.

Ha rebut el Premi Sophie de medi ambient 2011 per la seva lluita contra el malbaratament del menjar. Les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani: el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell de les escombraries de les llars fins als abocadors, des dels camps de tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.

Unitaid obté un primer acord sobre la producció de génèrics contra el sida

El Medicines Patent Pool o “comunitat de patents mèdiques”, fundada per Unitaid el 2010, a signat amb el laboratori americà Gilead, aquest dimarts 12 de juliol, el seu primer acord sobre medicaments contra el Sida destinat a afavorir la venda a baix preu d'antiretrovirals als països pobres.

“Per primera vegada els malalts dels països en vies de desenvolupament tindran accés als mateixos medicaments que els malalts dels països rics”, sense haver d'esperar que expirin les patents, subratlla en un comunicat Philippe Douste-Blazy, director executiu de Unitaid.
Unitaid és una organització l'objectiude la qual és negociar el preu dels medicaments contra el Sida, el paludisme i la tuberculosi pels països pobres. Els seus fons provenen d'una taxa sobre els bitllets d'avió de quinze països. El Medicines Patent Pool és una fundació creada fa un any a Suïssa on Unitaid té la seu.

Segons l'exministre de salut francès, es tracta, pels laboratoris farmaceutics interessats de cedir “les seves patents més recents” al Pool, guardant-ne la propietat intel·lectual. Les patents es cedeixen aleshores als que fan genèrics per produir i distribuir els medicaments pels països pobres.

Un centenar de països afectats

L'onusida s'ha felicitat per aquest anunci que obre una “nova era en la lluita contra el Sida on entitats públiques i privades treballen conjuntament. “Espero que l'anunci d'avui inspiri altres entitats farmacèutiques a emprendre aquest pas” a Gilead, ha comentat el director executiu d'Onusida, Miche Sidibé, citat en un comunicat. Gilead treu el 80% del seu benefici del Sida, mentre que Merck i Johnson en treuen menys del 5%”, la presidenta de l'ONG Coalition Plus s'ha lamentat que aquests laboratoris no participin al Patent Pool, mentre que disposen de medicaments molt punters contra el VIH, com el Raltegravir.

L'acord signat a Londres ha de permetre la producció de les mol·lècules anti VIH tenofovir (comercialitzades per Gilead sota el nom de Viread), emtricitabina (Emtriva) i altres que encara es troben en desenvolupament clínic: cobicistat, elvitegravir, així com una combinació d'aquests productes en un sol comprimit, el “Quad”. La llicència autoritza també el desenvolupament i la fabricació d'altre combinacions incluent aquests productes.

Els royalties pagats al laboratori seran d'entre el 3 i el 5 de les vendes dels genèrics, mentre que les formes pediàtriques es vendran sense drets. Les llicències no permetran, però, la venda a tots els països en vies de desenvolupament, només els més pobres. Pel tenofovir i l'emtricitabina cobriran cent onze països, pel cobicistat cent dos, i per l'elvitegravir i el Quad, noranta-nou.

Font: Le Monde
Per saber-ne més: Reportatge de la BBC sobre el Sida a l'Àfrica i les patents