Alianza Editorial acaba de publicar el llibre Despilfarro. El escándalo global de la comida, de Tristam Stuart, guardonat recentment amb el Premi Sophie 2011 per les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani : el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell d'escombraries de les llars fins als abocadors, des dels tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.
Intermón Oxfam presenta aquesta novetat d'Alianza Editorial en el marc de la seva nova campanya CREIX, que pretén que totes les persones tinguin suficient per menjar avui i sempre, i que denuncia el mal funcionament del sistema alimentari mundial. El llibre de Tristam Stuart critica una d’aquestes disfuncions: el malbaratament d'aliments, que afecta per igual els països del Nord i els del Sud. Mentre els primers tiren a les escombraries molt menjar al final de la cadena alimentària, els del Sud perden molts aliments a l'inici de la cadena, per no tenir capacitat d'emmagatzemar tot el que cullen.
A tot el món desenvolupat el menjar es considera un article sol ús, sense relació amb l'impacte social i mediambiental de la seva producció. Les xifres són sorprenents: "Als Estats Units es rebutja el 50 per cent de tot el menjar. A Gran Bretanya es generen cada any fins a 20 milions de tones de residus alimentaris. Els japonesos aconsegueixen malgastar menjar per valor d'11 trilions de iens cada any ", assegura Tristam Stuart, autor del llibre recentment publicat a Alianza Editorial, Despilfarro. El escándalo global de la comida. L'autor afegeix que "la majoria de la gent no aprovaria la destrucció de grans extensions de la selva amazònica, i tot i així, això és el que està passant diàriament. Si els països rics deixessin de tirar tant de menjar, desapareixeria en bona mesura la pressió sobre els ecosistemes que queden al món, i sobre el clima ".
Limitar el malbaratament no només és una forma de millorar l'eficiència, sinó també d'acabar amb la malnutrició de part de la població més pobra, Stuart creu que "podem reduir el nostre impacte sobre el planeta i millorar la vida dels pobres del món simplement fent servir el menjar en comptes de llençar-lo. "
Des de Yorkshire fins a la Xina, des del Pakistan fins al Japó, l'autor ens presenta a criadors de porcs, cultivadors de patates, freegans, directors de la indústria ..., i al costat dels exemples més escandalosos de malbaratament, solucions senzilles i encoratjadores. Mentre els supermercats llencen milions de tones d'aliments de bona qualitat a la Gran Bretanya hi ha 4 milions de persones que no tenen accés a una dieta decent. Als Estats Units al voltant de 35 milions de persones viuen en llars que no tenen accés estable al menjar, i en la Unió Europea es calcula que 43 milions estan en perill de pobresa alimentària. Stuart creu que una "possible solució és que els excedents de menjar es redistribueixin i es donin a persones que els necessiten mentre estiguin frescos i es puguin menjar".
No obstant això, la trista realitat és que fins i tot en països plens de gent famolenca hi ha un nivell de malbaratament sorprenent. Als països rics el menjar es rebutja deliberadament, en els pobres es perd inadvertidament a causa de la manca de recursos i tecnologies. Només l'Índia malgasta més de 580.000 milions de rípies de productes agrícoles cada any. A Sri Lanka es perd del 30 al 40 per cent de la fruita i la verdura.
Mitjançant una investigació objectiva i l'exploració personal, aquest llibre, que també inclou 28 fotografies, aborda tots els aspectes d'una de les qüestions socials i mediambientals més urgents, i mostra com la forma en què vivim ha generat una crisi global d'aliments i què podem fer per remeiar-la. "La relació entre el malbaratament alimentari en els països rics i la pobresa en la resta del món no és simple ni directa, però, com mostra el llibre, és molt real, i és a les nostres mans acabar amb ella. Per descomptat, la solució no consisteix a enviar els tomàquets passats o el pa ranci als països pobres en comptes de llançar-los al cubell d'escombraries ", conclou Stuart
Tristram Stuart
Intermón Oxfam presenta aquesta novetat d'Alianza Editorial en el marc de la seva nova campanya CREIX, que pretén que totes les persones tinguin suficient per menjar avui i sempre, i que denuncia el mal funcionament del sistema alimentari mundial. El llibre de Tristam Stuart critica una d’aquestes disfuncions: el malbaratament d'aliments, que afecta per igual els països del Nord i els del Sud. Mentre els primers tiren a les escombraries molt menjar al final de la cadena alimentària, els del Sud perden molts aliments a l'inici de la cadena, per no tenir capacitat d'emmagatzemar tot el que cullen.
A tot el món desenvolupat el menjar es considera un article sol ús, sense relació amb l'impacte social i mediambiental de la seva producció. Les xifres són sorprenents: "Als Estats Units es rebutja el 50 per cent de tot el menjar. A Gran Bretanya es generen cada any fins a 20 milions de tones de residus alimentaris. Els japonesos aconsegueixen malgastar menjar per valor d'11 trilions de iens cada any ", assegura Tristam Stuart, autor del llibre recentment publicat a Alianza Editorial, Despilfarro. El escándalo global de la comida. L'autor afegeix que "la majoria de la gent no aprovaria la destrucció de grans extensions de la selva amazònica, i tot i així, això és el que està passant diàriament. Si els països rics deixessin de tirar tant de menjar, desapareixeria en bona mesura la pressió sobre els ecosistemes que queden al món, i sobre el clima ".
Limitar el malbaratament no només és una forma de millorar l'eficiència, sinó també d'acabar amb la malnutrició de part de la població més pobra, Stuart creu que "podem reduir el nostre impacte sobre el planeta i millorar la vida dels pobres del món simplement fent servir el menjar en comptes de llençar-lo. "
Des de Yorkshire fins a la Xina, des del Pakistan fins al Japó, l'autor ens presenta a criadors de porcs, cultivadors de patates, freegans, directors de la indústria ..., i al costat dels exemples més escandalosos de malbaratament, solucions senzilles i encoratjadores. Mentre els supermercats llencen milions de tones d'aliments de bona qualitat a la Gran Bretanya hi ha 4 milions de persones que no tenen accés a una dieta decent. Als Estats Units al voltant de 35 milions de persones viuen en llars que no tenen accés estable al menjar, i en la Unió Europea es calcula que 43 milions estan en perill de pobresa alimentària. Stuart creu que una "possible solució és que els excedents de menjar es redistribueixin i es donin a persones que els necessiten mentre estiguin frescos i es puguin menjar".
No obstant això, la trista realitat és que fins i tot en països plens de gent famolenca hi ha un nivell de malbaratament sorprenent. Als països rics el menjar es rebutja deliberadament, en els pobres es perd inadvertidament a causa de la manca de recursos i tecnologies. Només l'Índia malgasta més de 580.000 milions de rípies de productes agrícoles cada any. A Sri Lanka es perd del 30 al 40 per cent de la fruita i la verdura.
Mitjançant una investigació objectiva i l'exploració personal, aquest llibre, que també inclou 28 fotografies, aborda tots els aspectes d'una de les qüestions socials i mediambientals més urgents, i mostra com la forma en què vivim ha generat una crisi global d'aliments i què podem fer per remeiar-la. "La relació entre el malbaratament alimentari en els països rics i la pobresa en la resta del món no és simple ni directa, però, com mostra el llibre, és molt real, i és a les nostres mans acabar amb ella. Per descomptat, la solució no consisteix a enviar els tomàquets passats o el pa ranci als països pobres en comptes de llançar-los al cubell d'escombraries ", conclou Stuart
Tristram Stuart
és investigador associat del Centre d’Història Mediambiental de la Universitat de Sus-sex y escriptor independent. Amb freqüència és invitat pels mitjans de comunicació com expert en les qüestions socials i mediambientals de l’alimentació.
Ha rebut el Premi Sophie de medi ambient 2011 per la seva lluita contra el malbaratament del menjar. Les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani: el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell de les escombraries de les llars fins als abocadors, des dels camps de tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.
Font: Intermón Oxfam
Per saber-ne més: Document de Veterinaris sense fronteres sobre la Crisi Alimentària
