8 d’ag. 2011

Coses curioses de l'economia europea

Coses curioses de l'economia europea

Pscual Serrano- Rebelión

Com ja se sap, un dels protagonists de la crisi financera que va començar el 2008 als Estats Units juntament amb l'entitat Morgan Stanley, va ser un banc d'inversió anomenat Goldman Sachs. Abocat a la bancarrota, el setembre del 2008 la Reserva Federal nordamericana va decidir que deixés de ser un banc d'inversió per convertir-se en un banc comercial i va haver de ser rescatat amb deu mil milions de dòlars públics. L'abril del 2010, la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units va acusar Goldman Sachs de frau per les hipoteques rubprime. Als jutjats, l'entitat financiera està acusada d'emetre obligacions de deute a partir de valors als quals donaven suport hipoteques que es preveia que fallarien, i comercialitzar-les per als seus clients presentant-les com una bona inversió. Així, les autoritats bursàtils nordamericanes van calcular que els ingenus inversors de Goldman  Sachs van perdre al voltant de 740 milions d'euros (El País, 17-4-2010).
No només això, sinó que Goldman va tenir un paper central a l'hora d'ajudar Grècia a amagar el dèficit pressupostari del seu govern a la Unió Europea, als mercats financers i a l'opinió pública en general. Goldman va vendre a Grècia uns complexes canvis en què pagava al govern grec per futures fonts d'ingressos per conceptes com taxes d'aterratge en aeroports. Es tractava en realitat d'un préstec, però el canvi  permetia al govern grec evitar que els diners deixats passessin als llibres com a préstec, cosa que hauria elevat el seu dèficit pressupostari per damunt dels límits permesos a la zona euro (The Guardian, 20-4-2010). També va fer més negocis amb Grècia, Goldman Sachs va gestionar col·locacions de bons grecs per import d'uns 15.000 milions de dòlars (uns 11.000 milions d'euros al canvi actual) després de portar a terme una permuta de divises que va permetre al Govern d'Atenes amagar la veritable quantitat del seu dèficit. Goldman va guanyar uns 735 milions d'euros amb la col·locació de bons grecs des de 2002, segons dades de l'agència de notícies financeres Bloomberg News (El País, 18-2-2010).
¿I per què expliquem això ara? Perquè entre el gener del 2002 i el gener del 2006, mentre tenien lloc tots aquests petards financers, el vicepresident de Goldman Sachs era un senyor que es diu Mario Draghi. El mateix que els líders de la Unió Europea en una cimera de Brussel·les acaben de nomenar president del Banc Central Europeu. Exercirà el seu càrrec des de l'1 de novembre del 2011 al 31 d'octubre del 2019. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha afirmat que Draghi “exercirà un lideratge fort i independent” de la institució, “continuant la tradició establerta pels seus antecessors”.
Fins ara només havíem dedicat fons públics a salvar grans financeres que havien provocat la crisi, ara ja contractem els seus directius per gestionar l'economia pública.
I una última anècdota. Recordem que els ciutadans d'Islàndia van decidir en referèndum que no estaven disposats que el seu estat assumís el pagament de 3.700 milions d'euros a la banca privada del Regne Unit i Holanda. El gevern islandès, que defensava el pagament, es va quedar parat i va dir que aleshores el país no podria accedir als mercats financers. Tot i això no hi va haver cap problema per col·locar al mercat bons a cinc anys.  El seu preu es va establir a un tipus del 4,875% (Público, 11-6-2011). El curiós és que altres governs més disciplinats amb el mercat hauran de pagar un interès més gran perquè els inverssors s'interessin pels seus bons i els comprin. Els bons irlandesos es paguen al 15% i els grecs al 25%. Fins i tot l'Estat Espanyol pagarà més interès que l'islandès perquè els inverssors se'ls quedin. De manera que ni els mercats et premien quan ets servil.
Font: Rebelión
Per saber-ne més: Pàgina web de Pascual Serrano