5 de nov. 2010

Pedres petites i brutes

Albert Elfa - La model britànica Naomi Campbell declarava a l’agost passat, davant el Tribunal Especial de les Nacions Unides per Sierra Leone, que el president de Libèria, Charles Taylor, jutjat en aquest tribunal de la Haia per crims de guerra i contra la humanitat, li havia fet arribar unes “pedres petites i brutes en una bosseta de roba”. Després es va comprovar la seva versió que les havia donat a la Fundació Mandela. El tràfic de pedres precioses serveix, en alguns casos, per finançar guerres i abusos als drets humans. Són els “diamants de sang”. 

null
A Ramat Gan, al costat de Tel Aviv, hi ha la borsa de diamants més gran del món. El seu codi ètic garanteix que aquests diamants de guerra o de sang no arribin a comercialitzar-se al seu mercat. Aquesta borsa participa a l’Esquema de Certificació del Procés Kimberley, un complicat sistema controlat, entre d'altres, per les Nacions Unides, que els assegura que els diamants que entren a Ramat Gan són “nets”. 
Aquesta setmana publicarem als “Telenotícies” els reportatges que hem anat a rodar en aquest impressionant mercat. Vam ser dins la gran borsa, tocant petites pedres d’un valor incalculable, envoltats de venedors que fan negocis multimilionaris però que pel seu aspecte mai ho diries. Hi ha una mena de codi de vestir que els fa portar roba senzilla i mai vestits i corbates. “No s’ha d’ostentar si vols collar fort i fer un bon negoci”, ens deia l’Uri amb una pedreta a la mà valorada en 150.000 dòlars. 

Els negocis es tanquen aquí amb una encaixada de mans, i si algú els trenca, són els seus tribunals els que decideixen el càstig, mai els ordinaris. Hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels seus delinqüents, perquè tothom els conegui i no hi tingui tractes. Els prohibeixen l’entrada a tots els mercats de diamants del món. 

null

Milers de càmeres, gens discretes, ho controlen tot. “Aquí si et cau una pedreta a terra no cal preocupar-se, les càmeres sabran on ha anat i si algú l’ha agafada”, ens explica l’Uri ensenyant-nos els sistemes de seguretat. Abans d’entrar a l’edifici, un dels més segurs d’Israel, ens han pres les empremtes digitals, ens han fotografiat i ens han posat un control al cos que assenyala on som en tot moment i l’hora que hem de deixar l’edifici. La seguretat és molt important per generar confiança en els clients del mercat, molts dels quals són jueus ultraortodoxos. Des de fa molts anys els jueus dominen el mercat mundial de diamants. En controlen la compra, la transformació (tallar i polir) i la comercialització. 

Font: Jerusalem, capital, blog d'Albert Elfa al 3cat24.
Més informació: Article de Miguel Ángel Morales a la revista Pueblos