Felip Gordillo
A les 8.21 d'aquest diumenge, 22 d'abril, Espanya ha començat a menjar-se el món. L'Estat ha entrat en deute ecològic després de consumir en poc menys de cinc mesos tots els recursos que generarà aquest any. Han durat 113 dies. Els 253 que li queden a l'any, vivim fagocitant els recursos aliens. Aquest indicador és el que es coneix com pressupost natural i que cada any calcula el comitè britànic New Economics Foundation (NEF). En el cas que tots els ciutadans del món visquessin com els espanyols, farien falta tres planetes per poder cobrir totes les necessitats.
La capacitat que té un territori per generar recursos naturals i absorbir els residus que produeix és limitada. Tant, que molts països gasten més del que tenen. És el cas d'Espanya, on els ciutadans, els governs i les empreses hem gastat ja tot el que podíem generar aquest 2012.
El 22 d'abril marca la data en què Espanya ha entrat en deute ecològic, és a dir que tot el que queda d'any estarem consumint per sobre la nostra capacitat. Dit d'una altra manera, la biocapacitat del territori espanyol només permet cobrir el 30% de la seva demanda de recursos. I tot plegat, coincidint amb el Dia de la Terra, una jornada per reivindicar el respecte i la cura dels ecosistemes.
Cada espanyol necessita l'equivalent a 4,74 hectàrees per satisfer el seu nivell de consum actual. Amb la superfície de l'estat, en tenim 1,46. Així que hi ha un dèficit de 3,28 hectàrees per ciutadà. Aquesta xifra és inferior a la de l'any passat (3,8 hectàrees), una dada que podria estar influïda per la crisi econòmica.
Un món insostenible
Espanya no és l'únic territori que viu per sobre de les seves possibilitats. La major part de l'anomenat primer món està en aquesta situació. De fet, exceptuant alguns països, les xifres acostumen a ser similars. El Regne Unit, per exemple, va entrar en deute ecològic el 15 d'abril, només una setmana abans que Espanya.
Els Estats Units és la gran excepció per dalt. Amb el ritme de consum dels nord-americans,caldrien cinc planetes per mantenir-nos a tots. A l'altre extrem de la llista hi ha els països del tercer món o els que estan en vies de desenvolupament. A l'Índia, per exemple, tot i la seva gran població, consumeixen els recursos justos i no tenen dèficit.
En global, el món és insostenible. Al setembre, els habitants de la Terra haurem consumit tots els recursos que pot subministrar el planeta. A partir de llavors l'estarem sobreexplotant. Això vol dir que necessitem una mica més d'1,3 mons per subsistir. Si continuem a aquest ritme, el 2050 ens en caldran dos.
L'anomenat "ecodebt-day" -dia del dèficit ecològic- ha variat en els últims 50 anys i s'hi arriba cada cop abans. Fa mig segle, Espanya entrava en deute ecològic el 2 d'octubre. Tot i això, la crisi i la consciència ciutadana han reduït lleugerament el consum. L'any passat l'estat va entrar en deute ecològic el 19 d'abril, tres dies abans que el 2012, i això que estem en un any de traspàs. La tendència dels últims anys és que la data es vagi estabilitzant.
A nivell mundial l'equilibri es va trencar el 1982, quan van començar a consumir més del que el planeta podia produir.
Per calcular el deute ecològic, la New Economics Foundation es basa en les dades del centre d'investigació de Califòrnia, Global Footprint Network. L'NEF suma la quantitat de superfície productiva per produir el que consumim i per absorbir les emissions que generem i ho compara amb la capacitat dels ecosistemes de regenerar els recursos.
Font: 3cat24.cat
Per saber-ne més: Què és la petjada ecològica
