Espanya entra en deute ecològic després de consumir tots els seus recursos en un terç de l'any

Felip Gordillo

A les 8.21 d'aquest diumenge, 22 d'abril, Espanya ha començat a menjar-se el món. L'Estat ha entrat en deute ecològic després de consumir en poc menys de cinc mesos tots els recursos que generarà aquest any. Han durat 113 dies. Els 253 que li queden a l'any, vivim fagocitant els recursos aliens. Aquest indicador és el que es coneix com pressupost natural i que cada any calcula el comitè britànic New Economics Foundation (NEF). En el cas que tots els ciutadans del món visquessin com els espanyols, farien falta tres planetes per poder cobrir totes les necessitats.

La capacitat que té un territori per generar recursos naturals i absorbir els residus que produeix és limitada. Tant, que molts països gasten més del que tenen. És el cas d'Espanya, on els ciutadans, els governs i les empreses hem gastat ja tot el que podíem generar aquest 2012.

 El 22 d'abril marca la data en què Espanya ha entrat en deute ecològic, és a dir que tot el que queda d'any estarem consumint per sobre la nostra capacitat. Dit d'una altra manera, la biocapacitat del territori espanyol només permet cobrir el 30% de la seva demanda de recursos. I tot plegat, coincidint amb el Dia de la Terra, una jornada per reivindicar el respecte i la cura dels ecosistemes.

Cada espanyol necessita l'equivalent a 4,74 hectàrees per satisfer el seu nivell de consum actual. Amb la superfície de l'estat, en tenim 1,46. Així que hi ha un dèficit de 3,28 hectàrees per ciutadà. Aquesta xifra és inferior a la de l'any passat (3,8 hectàrees), una dada que podria estar influïda per la crisi econòmica.

Un món insostenible

Espanya no és l'únic territori que viu per sobre de les seves possibilitats. La major part de l'anomenat primer món està en aquesta situació. De fet, exceptuant alguns països, les xifres acostumen a ser similars. El Regne Unit, per exemple, va entrar en deute ecològic el 15 d'abril, només una setmana abans que Espanya.

Els Estats Units és la gran excepció per dalt. Amb el ritme de consum dels nord-americans,caldrien cinc planetes per mantenir-nos a tots. A l'altre extrem de la llista hi ha els països del tercer món o els que estan en vies de desenvolupament. A l'Índia, per exemple, tot i la seva gran població, consumeixen els recursos justos i no tenen dèficit.

En global, el món és insostenible. Al setembre, els habitants de la Terra haurem consumit tots els recursos que pot subministrar el planeta. A partir de llavors l'estarem sobreexplotant. Això vol dir que necessitem una mica més d'1,3 mons per subsistir. Si continuem a aquest ritme, el 2050 ens en caldran dos.

L'anomenat "ecodebt-day" -dia del dèficit ecològic- ha variat en els últims 50 anys i s'hi arriba cada cop abans. Fa mig segle, Espanya entrava en deute ecològic el 2 d'octubre. Tot i això, la crisi i la consciència ciutadana han reduït lleugerament el consum. L'any passat l'estat va entrar en deute ecològic el 19 d'abril, tres dies abans que el 2012, i això que estem en un any de traspàs. La tendència dels últims anys és que la data es vagi estabilitzant.

A nivell mundial l'equilibri es va trencar el 1982, quan van començar a consumir més del que el planeta podia produir.

Per calcular el deute ecològic, la New Economics Foundation es basa en les dades del centre d'investigació de Califòrnia, Global Footprint Network. L'NEF suma la quantitat de superfície productiva per produir el que consumim i per absorbir les emissions que generem i ho compara amb la capacitat dels ecosistemes de regenerar els recursos. Font: 3cat24.cat Per saber-ne més: Què és la petjada ecològica

Biomassa: el Ripollès té un pla

Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. Només suposaria utilitzar el 10% de la fusta aprofitable dels boscos públics i estalviar 230.000 euros anuals

La fusta de poc valors dels boscos de propietat municipal es converteix en estella. Foto: Arnau Urgell

El Ripollès es vol convertir amb pocs anys en un referent en l'aprofitament energètic de la biomassa forestal. Hi ha voluntat política –tal i com va recordar el president del Consell Comarcal, Enric Pérez- i viabilitat tècnica i econòmica. Aquest dijous els tècnics del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR) van presentar el pla estratègic comarcal. L'objectiu és que en pocs anys hi hagi unes 25 calderes que escalfin instal·lacions municipals.

El pla s'ha centrat en els boscos de propietat municipal –els que gestiona el CEINR-. “A banda de tenir-hi competències considerem que des de les administracions cal donar exemple” explica el gerent de l'ens Esteve Pous. La diagnosi estableix que la superfície aprofitable és de 9.947 hectàrees –es descarten les zones de molt pendent i de difícil accés- i que anualment hi creix 14.720 tones de biomassa de poc valor econòmic i ambiental. “Es tracta d'arbres morts, malalts, de fusta torta o de poc diàmetre” ha assenyalat Jordi Faus, redactor del pla i tècnic del CEINR.

Per altra banda des dels ajuntaments s'han assenyalat que prioritàriament es podrien escalfar amb biomassa unes 25 instal·lacions. Això, segons l'estudi del CEINR, suposaria un consum de 1.400 tones anuals. “Anem sobrats. Tenim combustible per 250 calderes” explica Jordi Faus. I és que amb aquests números només es consumiria el 90% de la biomassa disponible.

Econòmicament els números també surten. Al Ripollès cada tona d'estella seca podrà sortir per uns 45-50 euros. “És menys de la meitat que a la resta de Catalunya” assenyala Faus. Cal tenir en compte que els ajuntaments no hauran de pagar per una fusta que és de la seva propietat i que el CEINR acaba de comprar una estelladora. Respecte el gasoil el preu calculat suposa una cinquena part per unitat energètica. En aquest sentit es considera que la factura podria rebaixar-se en 230.000 euros anuals si es tira endavant el pla.

De moment ja hi ha dues calderes instal·lades, la del Casino de Planoles i la del centre cívic de Vallfogona –aquesta encara fora de servei-. Pel 2011 se'n posaran quatre més –la piscina de Campdevànol; una xarxa de calor per l'ajuntament, l'escola i la cooperativa; el Centre de la Natura de Planoles i la nova seu del CEINR a Ribes-. Arribar a les 25 en tres o quatre anys seria important, segons els tècnics de l'ens, per tal d'esdevenir un exemple pels privats.

Font: El Ripollès.info

Més informació: L'Observatori de la Biomassa

Biopirateria, greu problema per als països en desenvolupament

L'ús il·legal de la biodiversitat i l'apropiació de coneixements de pobles natius i camperols per a la seva explotació comercial és tema central des d'aquest 18 d'octubre a la Conferència sobre la diversitat a Nagoya, al Japó.

És 300 vegades més dolça que el sucre, protegeix les dents contra les càries i també és una alternativa real pels diabètics. La stèvia, coneguda com a herba dolça, és una planta poc cridanera amb flors blanques.

És originària de Paraguai, Brasil i Colòmbia i la població nativa la fa servir des de fa segles com a edulcorant. Després del seu "descobriment" per part d'un europeu, actualment es pot trobar a gairebé tot el món, però els pobles indígenes mai no han rebut diners per aquest producte ni pels seus coneixements sobre ell.

Repartiment equitatiu d'explotació de recursos biològics

stèvia


A la Conferència sobre Biodiversitat de l'ONU, a més del Pla Estratègic per a la protecció internacional de les espècies, es negociarà el Protocol sobre accés i participació en els beneficis (Protocol ABS - Access and Benefit Sharing). Aquest document, que serà vinculant, regularà el repartiment equitatiu dels guanys obtinguts de l'explotació dels recursos biològics.

Això serà vàlid per la stèvia, així com per les substàncies terapèutiques obtingudes d'altres vegetals.

Tot i això, els 194 països membres del Conveni sobre la Diversitat Biològica no han arribat encara a un acord sobre el tema. Entre altres qüestions, encara no s'ha establert si el protocol serà implementat amb validesa retroactiva, immediata o futura.

Pla Estratègic per a la protecció d'espècies

Tampoc no queda clar què passarà amb els recursos biològics que hi ha en zones internacionals, com els oceans. Per molts països en vies de desenvolupament, l'acord contra la biopirateria és el punt de negociació més important a Nagoya.

"Si no s'arriba a un acord, hi ha el risc que els països en vies de desenvolupament no subscriguin el Pla Estratègic per a la protecció d'espècies", va advertir l'expert Konstantin Kreiser, de l'organització alemanya de protección de la natura NABU.

Per ell, el protocol ABS seria un "salt quàntic en la protecció internacional de la natura". Si el protocol no s'aprova, podria afectar "també al procés de la totalitat de la Conferència internacional sobre Biodiversitat", va indicar Jochen Flasbarth, actual president de la Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica i director del departament de protecció de la natura i ús sostenible del Ministeri de Medi Ambient d'Alemanya.

Futur de mitjans de subsistència

Alemanya presideix des de 2008 el Conveni sobre Diversitat Biològica i entregarà el comandament al Japó, a l'inici de la reunió de Nagoya. "A Nagoya s'encaminarà el control futur dels nostres mitjans de subsistència", va dir Beate Jessel, presidenta de l'Agència Federal per a la Conservació de la Natura (BfN) d'Alemanya.

Les organitzacions ambientalistes també van subratllar la urgència i prioritat de la conferència per a la protecció de la natura. El 2002, els caps d'Estat i de govern van establir a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l'objectiu de frenar per l'any 2010 la pèrdua de biodiversitat.

Aquesta fita no es va aconseguir. "A tot el món no complim les nostres tasques", va admetre Flasbarth. En particular els països industrialitzats tenen obligacions, la qual cosa queda clara en el tema "subvencions perjudicials", que causen la pèrdua d'ecosistemes i de la diversitat biològica, i que també es negociarà a Nagoya.

Subvencions: de les coses més nocives per als més pobres

Fons qualificats com ajuda al desenvolupament van ser lliurats per exemple al sudest d'Àsia, per la construcció de granges de gambes. Els pobladors locals van talar i eliminar els manglars, formacions vegetals que protegeixen les costes de l'erosió eòlica i les onades, i van establir vivers de crustacis. Passats només alguns anys, les costes estaven totalment destruïdes des del punt de vista ecològic.

Tot i això, les "subvencions perjudicials" no només es refereixen a fons otorgats com ajuda al desenvolupament, sinó també a diners que impedeixen el desenvolupament dels països més pobres.

Les subvencions de la Unió Europea per a les exportacions de sucre són un exemple d'una de les causes per les quals els països productors de sucre no aconsegueixen obtenir preus justos al mercat mundial.

Font: Deutsche Welle

Més informació: 2010 Any internacional de la Biodiversitat