L'ús il·legal de la biodiversitat i l'apropiació de coneixements de pobles natius i camperols per a la seva explotació comercial és tema central des d'aquest 18 d'octubre a la Conferència sobre la diversitat a Nagoya, al Japó.
És 300 vegades més dolça que el sucre, protegeix les dents contra les càries i també és una alternativa real pels diabètics. La stèvia, coneguda com a herba dolça, és una planta poc cridanera amb flors blanques.
És originària de Paraguai, Brasil i Colòmbia i la població nativa la fa servir des de fa segles com a edulcorant. Després del seu "descobriment" per part d'un europeu, actualment es pot trobar a gairebé tot el món, però els pobles indígenes mai no han rebut diners per aquest producte ni pels seus coneixements sobre ell.
Repartiment equitatiu d'explotació de recursos biològics
stèvia
A la Conferència sobre Biodiversitat de l'ONU, a més del Pla Estratègic per a la protecció internacional de les espècies, es negociarà el Protocol sobre accés i participació en els beneficis (Protocol ABS - Access and Benefit Sharing). Aquest document, que serà vinculant, regularà el repartiment equitatiu dels guanys obtinguts de l'explotació dels recursos biològics.
A la Conferència sobre Biodiversitat de l'ONU, a més del Pla Estratègic per a la protecció internacional de les espècies, es negociarà el Protocol sobre accés i participació en els beneficis (Protocol ABS - Access and Benefit Sharing). Aquest document, que serà vinculant, regularà el repartiment equitatiu dels guanys obtinguts de l'explotació dels recursos biològics.
Això serà vàlid per la stèvia, així com per les substàncies terapèutiques obtingudes d'altres vegetals.
Tot i això, els 194 països membres del Conveni sobre la Diversitat Biològica no han arribat encara a un acord sobre el tema. Entre altres qüestions, encara no s'ha establert si el protocol serà implementat amb validesa retroactiva, immediata o futura.
Pla Estratègic per a la protecció d'espècies
Tampoc no queda clar què passarà amb els recursos biològics que hi ha en zones internacionals, com els oceans. Per molts països en vies de desenvolupament, l'acord contra la biopirateria és el punt de negociació més important a Nagoya.
"Si no s'arriba a un acord, hi ha el risc que els països en vies de desenvolupament no subscriguin el Pla Estratègic per a la protecció d'espècies", va advertir l'expert Konstantin Kreiser, de l'organització alemanya de protección de la natura NABU.
Per ell, el protocol ABS seria un "salt quàntic en la protecció internacional de la natura". Si el protocol no s'aprova, podria afectar "també al procés de la totalitat de la Conferència internacional sobre Biodiversitat", va indicar Jochen Flasbarth, actual president de la Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica i director del departament de protecció de la natura i ús sostenible del Ministeri de Medi Ambient d'Alemanya.
Futur de mitjans de subsistència
Alemanya presideix des de 2008 el Conveni sobre Diversitat Biològica i entregarà el comandament al Japó, a l'inici de la reunió de Nagoya. "A Nagoya s'encaminarà el control futur dels nostres mitjans de subsistència", va dir Beate Jessel, presidenta de l'Agència Federal per a la Conservació de la Natura (BfN) d'Alemanya.
Les organitzacions ambientalistes també van subratllar la urgència i prioritat de la conferència per a la protecció de la natura. El 2002, els caps d'Estat i de govern van establir a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l'objectiu de frenar per l'any 2010 la pèrdua de biodiversitat.
Aquesta fita no es va aconseguir. "A tot el món no complim les nostres tasques", va admetre Flasbarth. En particular els països industrialitzats tenen obligacions, la qual cosa queda clara en el tema "subvencions perjudicials", que causen la pèrdua d'ecosistemes i de la diversitat biològica, i que també es negociarà a Nagoya.
Subvencions: de les coses més nocives per als més pobres
Fons qualificats com ajuda al desenvolupament van ser lliurats per exemple al sudest d'Àsia, per la construcció de granges de gambes. Els pobladors locals van talar i eliminar els manglars, formacions vegetals que protegeixen les costes de l'erosió eòlica i les onades, i van establir vivers de crustacis. Passats només alguns anys, les costes estaven totalment destruïdes des del punt de vista ecològic.
Tot i això, les "subvencions perjudicials" no només es refereixen a fons otorgats com ajuda al desenvolupament, sinó també a diners que impedeixen el desenvolupament dels països més pobres.
Les subvencions de la Unió Europea per a les exportacions de sucre són un exemple d'una de les causes per les quals els països productors de sucre no aconsegueixen obtenir preus justos al mercat mundial.
Font: Deutsche Welle
Més informació: 2010 Any internacional de la Biodiversitat
