20 d’oct. 2010

El Govern gallec gasta 4,7 milons d'euros en el lot més gran de la seva història de llicències Microsoft

El Govern gallec no només renovarà les llicències que ja existien sinó que en comprarà més de 500 de noves.

La Xunta torna a no complir la seva promesa d'apostar pel software lliure a l'administració. Un dels objectius d'Alberto Núñez Feijóo durant la campanya era potenciar els programes informàtics que es poden gestionar gratuïtament, en consonància amb el seu discurs d'austeritat. Però el Govern gallec ja ha fet públic al Diario Oficial de Galicia (DOG) l'anunci per  contractar el lot més gran de llicències  de Microsoft de la història de la Xunta de què es té constància. La Secretaria General de Modernització i Innovació Tecnològica, que depèn directament de Feijóo, invertirà 4,7 milions d'euros (quatre milions més IVA) en més de 38.000 llicències amb cobertura fins el maig de 2013, de les quals 556 seran noves.
Els programes, que arriben a tenir un cost individual de fins a més de 6.000 euros anuals per renovar-los i finsa més de 13.000 euros si són nous, estaran destinats a organismes de tot el Govern autonòmic, com les conselleries de Medi Ambient, Economia, Cultura, Treball o Mar, Ports de Galícia, la Secretaria General d'Emigració o Sergas.

Font: Xornal.com
Més informació: Programari Lliure a l'administració pública

Compromís, EUPV, ICV, ERPV i el Bloc exigeixen la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres


La mesa del Congrés demana al govern espanyol per què es nega a tramitar-la · Fins ara mai no s'havia desestimat una ILP sense sotmetre-la abans al congrés
CompromísEUPVICVERPV i el Bloc van criticar ahir la negativa del govern espanyol (document, pdf) de tramitar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Tots van coincidir a denunciar que les al·legacions eren exclusivament polítiques, no pas tècniques, i van exigir respecte al dret d'informació i a la llibertat d'expressió.
El síndic de Compromís, Enric Morera, va dir: 'És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té'.
Per la seva banda, la coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, va exigir al govern espanyol que accepti la tramitació de la ILP. Sanz va dir que 'si la iniciativa no continua el seu curs al congrés, s'estarà atacant el dret d'informació i la llibertat d'expressió de milers de ciutadans'.
Esquerra també troba que l'argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca de voluntat política. 'Es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones', segons el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
La portaveu d'ICV, Dolors Camats, considera 'greu i poc democràtic' el rebuig del govern espanyol a la ILP. Segons diu Camats, 'el que hi ha al darrera de la decisió del govern espanyol són arguments exclusivament polítics i no tècnics'.
També s'hi va pronunciar el diputat del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del govern espanyol 'una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans que han avalat la ILP'. A més, diu que l'argument econòmic que va donar l'executiu 'no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria de l'aplicació d'aquesta ILP és perfectament assumible per a l'estat'.
La mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol
La mesa del congrés va demanar ahir explicacions al govern espanyol per la seva negativa a tramitar la ILP. De fet, era la primera volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió de la mesa el procés continua en marxa. El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, trobava sorprenent que l'argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que 'no presta conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'. Acció Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d'un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l'anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten, si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama està reservat a la televisió per a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment, l'integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).
Per part d'Acció Cultural, Toni Gisbert va declarar ahir a VilaWeb: 'Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d'un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta d'una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l'esquena'.
Font: Vilaweb
Més informació: Televisió sense Fronteres

19 d’oct. 2010

Presumptes militants txetxens ataquen el Parlament de Grozni

Security forces control the area neighboring the site of a suicide bomb attack near the parliament in Grozny.

Les forces de seguretat de control de la zona veïna al lloc d'un atac suïcida amb bomba a prop del parlament a Grozny.


El Parlament de la inestable república russa de Txetxènia ha estat objecte d'atacs.

El president txetxè Ramzan Kadírov ha dit que tots els homes armats que han intentat assaltar l'edifici del Parlament de Grozni han estat assassinats per les forces de seguretat. 

Però el nombre dels morts i ferits en l'atac no és clar.

informes de mitjans de comunicació russos asseguren que dos atacants suïcides s'han immolat davant del Parlament i dos pistolers han mort en un tiroteig amb les forces de seguretat.

Com a mínim tres agents de policia també han resultat morts i diversos més han estat ferits. No queda encara clar si hi havia civils entre els morts.

Kadyrov ha dit a Interfax que les forces de seguretat han realitzat una operació de 20 minuts per matar els militants. Ha dit també a Interfax que tots els diputats que estaven al Parlament en el moment de l'atac són ja en una zona segura.

Les forces especials fan guàrdia fora de l'edifici del parlament a Grozny.
Els fets s'han produït durant una visita a Grozny del ministre de l'Interior Rashid Nurgaliyev, de qui diuen que manté converses d'emergència amb Kadírov després de l'atac.

Es diu també que entre de Grozni està bloquejat.

Creixent insurgència

Moscou va lliurar dues guerres a la dècada dels noranta amb els independentistes de Txetxènia, a regió  del Caucas Nord. 

Rússia està lluitant per contenir una creixent insurgència islamista a la franja de províncies ètnicament mixtes al llarg de la seva frontera sud.

Els observadors diuen que la insurgència es nodreix de la pobresa extrema, de rivalitats entre clans, de la corrupció galopant, i de les tàctiques de mà dura portades a terme per les agències que fan aplicar la llei.

Tot i que el Kremlin ha declarat la victòria en la seva batalla amb els rebels txetxens, i tot i la llei de ferro de Kadírov recolzada per Moscou, Txetxènia ha estat escenari d'una onada de tirotejos i atemptats amb bombes els últims mesos.

A l'agost, almenys 12 persones van morir en un tiroteig entre agents de seguretat de Kadírov i presumptes insurgents al poble natal de Kadírov, Tsentoroi.

El descontentament s'ha estès a altres àrees del nord del Caucas, com Daguestan i Ingúixia.

Fora de la regió, un doble atemptat dut a terme per dues dones suïcides de Daguestan al metro de Moscou al març va matar a 40 persones i va ferir a més d'altres 100 persones.

Font: Radio Free Europe
Més informació: Txetxènia.org (Lliga dels drets dels pobles), El conflicte de Txetxènia ( del 2006, per Oksana Chelyscheva, periodista i defensora dels drets humans a Txetxènia) 

17 d’oct. 2010

Una revista francesa explica històries falses sobre poligàmia en famílies immigrants

Le Point, un setmanari francès de notícies, va ser la víctima d'un “militant” d'una nova mena que sorgeix en contra del retrat que es fa dels membres de comunitats d'immigrants. En un breu article titulat “LE POINT, un magazine engagé” (LE POINT, una revista compromesa), el blog L’Offusqué ("L'ofès") explica [fr]:
Anem directes als fets. L'exemplar n. 1895 de la revista Le Point, a la història de portada “Coses que no es poden dir”, conté un article escrit pel seu director, Franz-Olivier Giesbert, anomenat “Un espòs, tres esposes”. L'article tenia la intenció de fer escarni dels polígams francesos, sempre en augment, i de les despeses d'assistència pública dels quals creixen obscenament.
El blog Le scan de la diversité (La mesura de la diversitat ) [4] continua [fr]:
Però resulta que el principal article de la història, basat en el testimoni de la suposada esposa d'un polígam, no tenia bases reals. El testimoni que Le Point va rebre és de “Bintou,” de 32 anys, esposa d'un francès d'ascendència de Mali, amb vuit fills. El reporter mai no es va trobar amb Bintou, que no existeix. Per què no?
CCM revela una tècnica feta servir pels periodistes francesos que entrevisten els diutadans de barris modestos, molts dels quals de l'àrea metropolitana de París [fr]. L'article és Periodista d'àrea metropolitana i corresponsal de guerra, el mateix combat? [fr], i explica que el reporter d'aquest article principal de Le Point va necessitar un "fixador".
 Què és exactament un “fixador”? El terme es fa servir per a  “intèrprets-guies” que ajuden els periodistes  a Iraq i en zones de guerra en general, com ho va explicar el 2005 Marc Epstein en un informe a L'Express sobre aquests homes i dones a l'ombra.
En el post La premsa manipuladora i manipulada, el blog Des petits riens informa [fr]:
L'últim post del lloc de notícies Arrêt sur images conté una joia: com un “fixador” (indispensable ajuda per a un periodista que vulgui tenir accés a una zona que es considera perillosa) enganya un periodista del molt “respectable” setmanari Le Point: la revista volia escriure un article sobre “polígams de l'àrea metropolitana”, un sucós tema per augmentar l'estigmatització d'aquestes persones d'altres països. El fixador era el jove i descarat Abdel. Cansat d'una imatge negativa d'aquestes comunitats, imposada pels mitjans, es va fer passar per l'esposa d'un polígam. Aquest és el video.
Així és com el periodista va presentar el video i l'article a Twitter:
dan_asi «Le Point hi va caure: l'esposa del polígam es deia … Abdel (article + video).  »



El sociòleg Eric Fassin va fer servir l'engany com a base per a l'article  “Poligàmia: Le Point i la fabricació sociològico-mediàtica de pànic moral” [fr], i mostra com els periodistes i altres a la societat francesa han arribat a creure  que moltes famílies que viuen a l'àrea metropolitana són polígames.
La realitat és que només hi ha una xifra verificada en aquest tema: una mostra deia que 65 de 4439 adolescents eren d'un pare polígam, és a dir, menys de l'1.5%.
Trobem la següent informació en un article sobre poligàmia al Senegal [fr] (d'on són moltes d'aquestes persones):
Segons una enquesta a llars senegaleses publicada el 2004 per  l'Institut Senegalès d'Estadísitiques i Demografia, el 2002, el 6,6% de les dones de Dakar van entrar en aquest tipus de matrimoni. A les àrees rurals, les xifres eren del doble.
Fassin continua:
"Avui, el debat ha pres forma… el problema amb les famílies polígames és que causen delinqüència”.
Al Senegal, són mínimes les reaccions a l'impacte de la poligàmia a la societat i les opinions estan dividides. La secció de comentaris del blog Chez Gangoueus ofereix un detallat intercanvi dels efectes de la poligàmia al Senegal [fr].


Font: Global Voices
Més informació: Revista Le Point.

Biopirateria, greu problema per als països en desenvolupament

L'ús il·legal de la biodiversitat i l'apropiació de coneixements de pobles natius i camperols per a la seva explotació comercial és tema central des d'aquest 18 d'octubre a la Conferència sobre la diversitat a Nagoya, al Japó.

És 300 vegades més dolça que el sucre, protegeix les dents contra les càries i també és una alternativa real pels diabètics. La stèvia, coneguda com a herba dolça, és una planta poc cridanera amb flors blanques.

És originària de Paraguai, Brasil i Colòmbia i la població nativa la fa servir des de fa segles com a edulcorant. Després del seu "descobriment" per part d'un europeu, actualment es pot trobar a gairebé tot el món, però els pobles indígenes mai no han rebut diners per aquest producte ni pels seus coneixements sobre ell.

Repartiment equitatiu d'explotació de recursos biològics

Stevia: el milagro dulce del trópico.
















stèvia


A la Conferència sobre Biodiversitat de l'ONU, a més del Pla Estratègic per a la protecció internacional de les espècies, es negociarà el Protocol sobre accés i participació en els beneficis (Protocol ABS - Access and Benefit Sharing). Aquest document, que serà vinculant, regularà el repartiment equitatiu dels guanys obtinguts de l'explotació dels recursos biològics.
Això serà vàlid per la stèvia, així com per les substàncies terapèutiques obtingudes d'altres vegetals.

Tot i això, els 194 països membres del Conveni sobre la Diversitat Biològica no han arribat encara a un acord sobre el tema. Entre altres qüestions, encara no s'ha establert si el protocol serà implementat amb validesa retroactiva, immediata o futura.

Pla Estratègic per a la protecció d'espècies

Tampoc no queda clar què passarà amb els recursos biològics que hi ha en zones internacionals, com els oceans. Per molts països en vies de desenvolupament, l'acord contra la biopirateria és el punt de negociació més important a Nagoya.

"Si no s'arriba a un acord, hi ha el risc que els països en vies de desenvolupament no subscriguin el Pla Estratègic per a la protecció d'espècies", va advertir l'expert Konstantin Kreiser, de l'organització alemanya de protección de la natura NABU.

Per ell, el protocol ABS seria un "salt quàntic en la protecció internacional de la natura". Si el protocol no s'aprova, podria afectar "també al procés de la totalitat de la Conferència internacional sobre Biodiversitat", va indicar Jochen Flasbarth, actual president de la Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica i director del departament de protecció de la natura i ús sostenible del Ministeri de Medi Ambient d'Alemanya.

Futur de mitjans de subsistència

Alemanya presideix des de 2008 el Conveni sobre Diversitat Biològica i entregarà el comandament al Japó, a l'inici de la reunió de Nagoya. "A Nagoya s'encaminarà el control futur dels nostres mitjans de subsistència", va dir Beate Jessel, presidenta de l'Agència Federal per a la Conservació de la Natura (BfN) d'Alemanya.

Les organitzacions ambientalistes també van subratllar la urgència i prioritat de la conferència per a la protecció de la natura. El 2002, els caps d'Estat i de govern van establir a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible de Johannesburg l'objectiu de frenar per l'any 2010 la pèrdua de biodiversitat.

Aquesta fita no es va aconseguir. "A tot el món no complim les nostres tasques", va admetre Flasbarth. En particular els països industrialitzats tenen obligacions, la qual cosa queda clara en el tema "subvencions perjudicials", que causen la pèrdua d'ecosistemes i de la diversitat biològica, i que també es negociarà a Nagoya.

Subvencions: de les coses més nocives per als més pobres

Fons qualificats com ajuda al desenvolupament van ser lliurats per exemple al sudest d'Àsia, per la construcció de granges de gambes. Els pobladors locals van talar i eliminar els manglars, formacions vegetals que protegeixen les costes de l'erosió eòlica i les onades, i van establir vivers de crustacis. Passats només alguns anys, les costes estaven totalment destruïdes des del punt de vista ecològic.

Tot i això, les "subvencions perjudicials" no només es refereixen a fons otorgats com ajuda al desenvolupament, sinó també a diners que impedeixen el desenvolupament dels països més pobres.

Les subvencions de la Unió Europea per a les exportacions de sucre són un exemple d'una de les causes per les quals els països productors de sucre no aconsegueixen obtenir preus justos al mercat mundial.

15 d’oct. 2010

El Sudan posa nous obstacles al referèndum d’independència del Sud


El governamental NCP adverteix que el plebiscit al districte d’Abyei no es podrà fer la data prevista · El Consell de Seguretat recorda que tots els vots s’han de fer «a temps»
El Govern del Sudan, i concretament el seu partit majoritari, el Partit del Congrés Nacional (NCP, per les seves sigles en anglès) del president Omar al-Baixir, intenta posar més pals a les rodes del referèndum d’independència del Sud, previst per al proper 9 de gener. Ara, l’NCP no amenaça el referèndum en si, sinó un plebiscit que s’ha de celebrar el mateix dia de forma paral·lela en un petit però ric districte, Abyei.

L’NCP, per boca d’Al-Dirdiri Mohamed Ahmed, va dir ahir que «no és possible» celebrar la votació a Abyei el dia 9 de gener, i ho va argumentar pel fet que encara no hi ha hagut acord per determinar qui podrà votar aquell dia al districte. El motiu del desacord entre l’NCP i el principal partit del Sudan del Sud, el Moviment d’Alliberament del Sudan del Sud (SPLM, en anglès) és si s’ha de permetre que els àrabs nòmades de la tribu misseriya votin al plebiscit o no, explica el Sudan Tribune. Aquests nòmades només viuen a Abyei durant una part de l’any; per a l’NCP, això és prou perquè tinguin dret de vot, mentre que en opinió de l’SPLM, només han de votar els residents permanents de la regió, que són els dinkes.

Això no és banal: el que votarà Abyei és si s’integra al Sudan del Sud (que, previsiblement, votarà massivament a favor de la independència) o bé si roman dins del que quedi del Sudan. L’NCP pensa que els àrabs misseriya votaran en bloc a favor de la unió amb el nord, mentre que l’SPLM està convençut que els dinkes es manifestaran clarament per l’annexió al sud, on aquest poble, precisament, és el grup ètnic més nombrós.

Cal dir, però, que en el fons la disputa té un marcat caràcter econòmic: Abyei és un dels districtes de la regió més rics en petroli, i tant el Sudan com el Sudan del Sud pretenen controlar-lo.
El Consell de Seguretat pressiona perquè les votacions se celebrin
I mentre l’NCP prova d’ajornar la votació a Abyei, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides reclamava ahir que tots dos referèndums es fessin «a temps i de forma creïble», respectant allò previst als acords que el 2005 van posar fi a la guerra nord-sud. Entre els governs que més clarament han expressat el seu suport a la celebració de les votacions hi ha el dels Estats Units.
A banda, el sotssecretari de Manteniment de Pau de l’ONU, Alan Le Roy, va dir ahir que farà cas de la petició del president del Sudan del Sud, Salva Kiir Mayardit, i enviarà tropes internacionals a la frontera entre nord i sud, explica AFP. Kiir havia dit fa pocs dies que temia una agressió de l’exèrcit del Sudan contra el Sudan del Sud cas que la independència sigui l’opció més votada el proper mes de gener. Les tropes de l’ONU haurien de servir per evitar una escalada de la tensió al llarg de la frontera.

Font: Món Divers
Més informació a: Fundació Solidaritat UB