L'acaparament de terres a Uganda

La investigació sobre l’acaparament de terres a Uganda ha de ser independent i transparent

“A l’informe s’ensenya la postura d’NFC de manera precisa. L’NFC no pot rebujar la nostra feina d’investigació simplement perquè no hi estigui d’acord.”Katia Maia Coordinadora de la campanya CRECE d’Oxfam

Oxfam expressa la seva preocupació davant del rebuig sistemàtic de l’empresa per les denúncies d’abusos

Oxfam acull amb satisfacció la crida del Banc Mundial (1) a l’empresa britànica New Forests Company (NFC) a obrir una investigació al voltant de les denúncies de males pràctiques de l’empresa als projectes forestals a Uganda.

La crida s’ha produït arran de l’linforme d’Oxfam i l’ Uganda Land Alliance publicat el passat 22 de setembre. L’informe denuncia el desallotjament de més de 20.000 persones sense que aquestes haguessin donat el seu consentiment ni rebut cap compensació amb l’objectiu de deixar lloc a les plantacions d’NFC  i obviant, així, les directrius internacionals. Moltes d’aquestes persones es troben ara en situació de desamparament. Algunes persones han denunciat que els desallotjaments van ser violents.

Malgrat que que NFC ha anunciat que portarà a terme una investigació, Oxfam mostra la seva  preocupació al voltant de la naturalesa d’aquesta, ja que l’empresa segueix rebutjant de manera sistemàtica les alegacions d’aquestes persones. Recentement, l’empresa va descriure les denúncies com a “fictícies” i com a “irresponsable propaganda unilateral“.

“Les afirmacions de l’empresa són imprudents i molt poc professionals”, afirma Katia Maia, coordinadora de la campanya CRECE d’Oxfam.“NFC segueix referint-se als desallotjaments com a ‘abandonaments voluntaris i pacífics’. Per això ens manifestem escèptics davant la naturalesa de la investigació que pretenen portar a terme”, remarca.

Oxfam insta l’NFC a garantir que la seva investigació sigui realment independent i transparenti tingui en compte les experiències de les comunitats afectades.

“Oxfam defensa de manera rigorosa el seu  informe. Vam entrevistar centeneras de persones de les comunitats afectades i vam parlar amb autoritats governamentals. A l’informe vam mostrar la postura d’NFC de manera precisa. NFC no pot rebutjar la nostra feina d’investigació només perquè no està d’acord amb ell”, afirma Maia.

“Moltes de les persones desallotjades no poden alimentar les seves famílies o enviar els seus fills a l’escola. Es troben totalment desamparats. El Banc Mundial i l’NFC han de garantir que la investigació sigui creible i significativa.”Oxfam afirma que:

- "Ningú va rebre compensacions per la pèrdua de les seves terres, cultius, o pertinences. Oxfam senyala que l’NFC opera d’acord amb directrius internacionals dissenyades per a protegir el dret de les persones a una compensació adequada. L’NFC no pot eludir les seves responsabilitats i assenyalar el govern com a únic culpable.

- Moltes persones desallotjades descriuen actes de violència, la crema de cases i la destrucció de cultius durant els desallotjaments. Recentement, el New York Times va publicar un article en què se citava una dona el fill de la qual va morir en un incendi produït durant un dels desallotjaments.

- A dia d’avui existeixen dos processos judicials en curs en què es denuncien accions violentes durant els desallotjaments i que assenyalen el dret a la terra de les persones afecades. Les denúncies també exigeixen compensacions pels danys causats.

L’NFC esgrimeix que la Corporació Financera Internacional, braç creditici pel sector privat del Banc Mundial, i el Consell d’Administració Forestal (FSC, segons les sigles en anglès), entitat que otorga la qualificació d’or en certificació forestal, van aprobar els seus projectes qualificant-los com a “nets”. Tot i això, Oxfam creu que cap organització ha proporcionat prou proves que corroborin les afirmacions de l’NFC que els desallotjaments van ser “legals, voluntaris i pacífics” (2).

Oxfam es va posar en contacte amb l’NFC diversos mesos abans de la publicació de l’informe. Els mesos de març, abril i juliol, Oxfam va intentar diverses vegades que l’empresa es manifestés al voltant d’aquestes qüestions però aquesta va defugir respondre. Des d’agost, Oxfam ha estat en contacte de manera exhaustiva amb la direcció de l’empresa.

Informació complementària:

1) El Banc Mundial té interessos financers a NFC a través d’un inversor privat. El Banc Mundia, insisteix en què les entitats a les quals financia han d’operar de manera responsable i complir certs estàndards socials.

2) Oxfam assenyala que l’informe de l’IFC no era una auditoria com a tal sinó una evaluació de camp de es va portar a terme una vegada els desallotjaments ja s’havien produït. El tècnic de l’IFC que va portar a terme l’evaluació no va parlar amb les comunitats afectades i només va avaluar un dels dos districtes afectats. De manera similar, l’auditoria de certificació de l’FSC només va revisar una plantació. Mubende i no Kiboga. Malgrat les demandes legals i les notícies als mitjans de comunicació que descrivien els fets com a violents, l’FSC afirma que esl litigis al voltant de la tinença de la terra s’havien resolt i que no hi havia constància d’ “incidents violents”.

Font: Oxfam Internacional

Més informació: New Forests Company i les seves plantacions a Uganda: Estudi de cas d'Oxfam

Coses curioses de l'economia europea

Pscual Serrano- Rebelión

Com ja se sap, un dels protagonists de la crisi financera que va començar el 2008 als Estats Units juntament amb l'entitat Morgan Stanley, va ser un banc d'inversió anomenat Goldman Sachs. Abocat a la bancarrota, el setembre del 2008 la Reserva Federal nordamericana va decidir que deixés de ser un banc d'inversió per convertir-se en un banc comercial i va haver de ser rescatat amb deu mil milions de dòlars públics. L'abril del 2010, la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units va acusar Goldman Sachs de frau per les hipoteques rubprime. Als jutjats, l'entitat financiera està acusada d'emetre obligacions de deute a partir de valors als quals donaven suport hipoteques que es preveia que fallarien, i comercialitzar-les per als seus clients presentant-les com una bona inversió. Així, les autoritats bursàtils nordamericanes van calcular que els ingenus inversors de Goldman  Sachs van perdre al voltant de 740 milions d'euros (El País, 17-4-2010).

No només això, sinó que Goldman va tenir un paper central a l'hora d'ajudar Grècia a amagar el dèficit pressupostari del seu govern a la Unió Europea, als mercats financers i a l'opinió pública en general. Goldman va vendre a Grècia uns complexes canvis en què pagava al govern grec per futures fonts d'ingressos per conceptes com taxes d'aterratge en aeroports. Es tractava en realitat d'un préstec, però el canvi  permetia al govern grec evitar que els diners deixats passessin als llibres com a préstec, cosa que hauria elevat el seu dèficit pressupostari per damunt dels límits permesos a la zona euro (The Guardian, 20-4-2010). També va fer més negocis amb Grècia, Goldman Sachs va gestionar col·locacions de bons grecs per import d'uns 15.000 milions de dòlars (uns 11.000 milions d'euros al canvi actual) després de portar a terme una permuta de divises que va permetre al Govern d'Atenes amagar la veritable quantitat del seu dèficit. Goldman va guanyar uns 735 milions d'euros amb la col·locació de bons grecs des de 2002, segons dades de l'agència de notícies financeres Bloomberg News (El País, 18-2-2010).

¿I per què expliquem això ara? Perquè entre el gener del 2002 i el gener del 2006, mentre tenien lloc tots aquests petards financers, el vicepresident de Goldman Sachs era un senyor que es diu Mario Draghi. El mateix que els líders de la Unió Europea en una cimera de Brussel·les acaben de nomenar president del Banc Central Europeu. Exercirà el seu càrrec des de l'1 de novembre del 2011 al 31 d'octubre del 2019. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha afirmat que Draghi “exercirà un lideratge fort i independent” de la institució, “continuant la tradició establerta pels seus antecessors”.

Fins ara només havíem dedicat fons públics a salvar grans financeres que havien provocat la crisi, ara ja contractem els seus directius per gestionar l'economia pública.

I una última anècdota. Recordem que els ciutadans d'Islàndia van decidir en referèndum que no estaven disposats que el seu estat assumís el pagament de 3.700 milions d'euros a la banca privada del Regne Unit i Holanda. El gevern islandès, que defensava el pagament, es va quedar parat i va dir que aleshores el país no podria accedir als mercats financers. Tot i això no hi va haver cap problema per col·locar al mercat bons a cinc anys.  El seu preu es va establir a un tipus del 4,875% (Público, 11-6-2011). El curiós és que altres governs més disciplinats amb el mercat hauran de pagar un interès més gran perquè els inverssors s'interessin pels seus bons i els comprin. Els bons irlandesos es paguen al 15% i els grecs al 25%. Fins i tot l'Estat Espanyol pagarà més interès que l'islandès perquè els inverssors se'ls quedin. De manera que ni els mercats et premien quan ets servil.

Font: Rebelión

Per saber-ne més: Pàgina web de Pascual Serrano 

Unitaid obté un primer acord sobre la producció de génèrics contra el sida

El Medicines Patent Pool o “comunitat de patents mèdiques”, fundada per Unitaid el 2010, a signat amb el laboratori americà Gilead, aquest dimarts 12 de juliol, el seu primer acord sobre medicaments contra el Sida destinat a afavorir la venda a baix preu d'antiretrovirals als països pobres.

“Per primera vegada els malalts dels països en vies de desenvolupament tindran accés als mateixos medicaments que els malalts dels països rics”, sense haver d'esperar que expirin les patents, subratlla en un comunicat Philippe Douste-Blazy, director executiu de Unitaid.

Unitaid és una organització l'objectiude la qual és negociar el preu dels medicaments contra el Sida, el paludisme i la tuberculosi pels països pobres. Els seus fons provenen d'una taxa sobre els bitllets d'avió de quinze països. El Medicines Patent Pool és una fundació creada fa un any a Suïssa on Unitaid té la seu.

Segons l'exministre de salut francès, es tracta, pels laboratoris farmaceutics interessats de cedir “les seves patents més recents” al Pool, guardant-ne la propietat intel·lectual. Les patents es cedeixen aleshores als que fan genèrics per produir i distribuir els medicaments pels països pobres.

Un centenar de països afectats

L'onusida s'ha felicitat per aquest anunci que obre una “nova era en la lluita contra el Sida on entitats públiques i privades treballen conjuntament. “Espero que l'anunci d'avui inspiri altres entitats farmacèutiques a emprendre aquest pas” a Gilead, ha comentat el director executiu d'Onusida, Miche Sidibé, citat en un comunicat. Gilead treu el 80% del seu benefici del Sida, mentre que Merck i Johnson en treuen menys del 5%”, la presidenta de l'ONG Coalition Plus s'ha lamentat que aquests laboratoris no participin al Patent Pool, mentre que disposen de medicaments molt punters contra el VIH, com el Raltegravir.

L'acord signat a Londres ha de permetre la producció de les mol·lècules anti VIH tenofovir (comercialitzades per Gilead sota el nom de Viread), emtricitabina (Emtriva) i altres que encara es troben en desenvolupament clínic: cobicistat, elvitegravir, així com una combinació d'aquests productes en un sol comprimit, el “Quad”. La llicència autoritza també el desenvolupament i la fabricació d'altre combinacions incluent aquests productes.

Els royalties pagats al laboratori seran d'entre el 3 i el 5 de les vendes dels genèrics, mentre que les formes pediàtriques es vendran sense drets. Les llicències no permetran, però, la venda a tots els països en vies de desenvolupament, només els més pobres. Pel tenofovir i l'emtricitabina cobriran cent onze països, pel cobicistat cent dos, i per l'elvitegravir i el Quad, noranta-nou.

Font: Le Monde
Per saber-ne més: Reportatge de la BBC sobre el Sida a l'Àfrica i les patents

NEGOCIS BRUTS: ELS BANCS I CAIXES ESPANYOLS FINANCEN ARMAMENT PROHIBIT

SETEM presenta la nova campanya "Banca Neta. Som clients, no còmplices" que destaca que les bombes de dispersió MAT-120 fabricades per l'empresa espanyola Instalaza el 2007 i usades per Gaddafi per bombardejar Misrata a Líbia, van ser finançades per almenys 8 bancs espanyols: Cajalón (grup Caja Rural), Caja España, Caja Mediterráneo, Bankinter, Ibercaja, Banco Popular, Banc Sabadell i La Caixa.

La confirmació d'aquesta notícia ha estat el punt de partida per a la presentació de l'informe "Negocis Bruts. Bancs espanyols que financen armes controvertides" que confirma que des de 2006 fins a l'actualitat, 14 bancs espanyols estan implicats financera i econòmicament en 19 de les principals empreses fabricants d'armes controvertides i prohibides que causen centenars de milers de morts de civils a tot el món, dels quals destaquen BBVA, Grup Santander i Bankia.

Entre aquestes armes hi ha armament nuclear, d'urani empobrit i armes prohibides com les armes químiques, biològiques, les bombes de dispersió i les mines antipersones. L'informe, elaborat per a SETEM per Profundo, es pot descarregar íntegre des www.bancalimpia.com, on qualsevol persona pot informar-se del que fa el seu banc, enviar una carta demanant que es retiri aquest suport, difondre la informació en xarxes socials i donar suport econòmicament la campanya.

Font: BBVA Sense Armes

Espanya ven i regala armes al Marroc

Autor: Centre Delàs

divendres, 19 de novembre de 2010 10:08

Marroc s'ha convertit en el setè destí de la venda d'armes espanyoles i el segon després de Brasil fora de l'àmbit de la UE.  En l'última dècada Espanya li ha venut armes al Marroc per més de 200 milions d'euros , que inclouen productes i tecnologia de doble ús (que probablement pot ser utilitzada com a arma) per un valor de 7.227.180 euros. La venda d'armes i municions, així com les seves parts i accessoris ha superat en aquest període els 10 milions d'euros, armament que pot ser destinat a les forces policials. Vendes recents d'armes espanyoles al Marroc El 2009, a l'informe del mateix Govern s'accepten vendes per valor de 31,1 milions d'euros, entre els quals s'inclouen 286 vehicles tot terreny i recanvis d'armes lleugeres. El 2008, Espanya li va vendre a l'exèrcit marroquí 1.015 vehicles i camions militars per 113,90 milions d'euros. Aquestes exportacions representen un incompliment de la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (Llei 53/2007), que obliga a denegar exportacions a països amb una manifesta inestabilitat política i democràtica, que es troben en conflicte armat, que vulnerin els Drets Humans dels seus ciutadans, o que prioritzin la despesa en defensa per sobre del social com el d'educació i sanitat. Marroc compleix diversos d'aquests requisits. L'any anterior, el 2007, es va formalitzar un contracte entre Espanya i el Marroc per valor de 200 milions d'euros per a la venda de 1.200 vehicles d'alta mobilitat tàctica 800 camions tot terreny i 10 patrulleres per a la vigilància costanera. D'altra banda, aquest mateix any 2007, el Govern va informar de la venda de 20 vehicles tot terreny per valor de 1,8 milions d'euros, però no va proporcionar informació detallada sobre els 9 milions d'euros que es van vendre sota la descripció bombes, torpedes , coets i míssils així com altre material sense descripció. Espanya regala armes al Marroc El 2008 el Consell de Ministres va acordar autoritzar la cessió de sis torpedes lleugers MK-46 destinats a la Marina Reial marroquina per només "un euro". Aquest torpede està dotat d'un cap de guerra composta per 44 quilograms d'explosiu d'alta potència PBXN-103. Però els regals d'armes del Govern espanyol a la monarquia alauita no s'han limitat a aquesta transferència, sinó que també el 2008 es van cedir vuit jocs de llançadores de bombes d'aviació, que serveixen per a l'ús de bombes de caiguda lliure, també per un euro, tot i estar valorats en 86.848 euros. La venda d'armament d'Espanya al Marroc mostra clarament dos aspectes de la política exterior espanyola: - Un d'ells es refereix a que el Marroc és un aliat prioritari al qual se li poden vendre i fins i tot regalar armes perquè no se li suposa una amenaça per al nostre país. - El segon aspecte es refereix a l'enorme pes del negoci armamentístic en la política exterior espanyola, tot i que provingui de la guerra o la repressió, situant el benefici econòmic per sobre de consideracions ètiques o morals i fins i tot de la legislació nacional o internacional existent sobre el comerç d'armes. El negoci de les armes espanyol pot ser una altra de les raons per les quals el Govern espanyol no vulgui exercir la seva responsabilitat com expotencia colonial perquè el poble sahrauí pugui triar el seu propi futur. Font: Centre d'Estudis per la pau JM Delàs

Pedres petites i brutes

Albert Elfa - La model britànica Naomi Campbell declarava a l’agost passat, davant el Tribunal Especial de les Nacions Unides per Sierra Leone, que el president de Libèria, Charles Taylor, jutjat en aquest tribunal de la Haia per crims de guerra i contra la humanitat, li havia fet arribar unes “pedres petites i brutes en una bosseta de roba”. Després es va comprovar la seva versió que les havia donat a la Fundació Mandela. El tràfic de pedres precioses serveix, en alguns casos, per finançar guerres i abusos als drets humans. Són els “diamants de sang”. 

A Ramat Gan, al costat de Tel Aviv, hi ha la borsa de diamants més gran del món. El seu codi ètic garanteix que aquests diamants de guerra o de sang no arribin a comercialitzar-se al seu mercat. Aquesta borsa participa a l’Esquema de Certificació del Procés Kimberley, un complicat sistema controlat, entre d'altres, per les Nacions Unides, que els assegura que els diamants que entren a Ramat Gan són “nets”. 
Aquesta setmana publicarem als “Telenotícies” els reportatges que hem anat a rodar en aquest impressionant mercat. Vam ser dins la gran borsa, tocant petites pedres d’un valor incalculable, envoltats de venedors que fan negocis multimilionaris però que pel seu aspecte mai ho diries. Hi ha una mena de codi de vestir que els fa portar roba senzilla i mai vestits i corbates. “No s’ha d’ostentar si vols collar fort i fer un bon negoci”, ens deia l’Uri amb una pedreta a la mà valorada en 150.000 dòlars. 

Els negocis es tanquen aquí amb una encaixada de mans, i si algú els trenca, són els seus tribunals els que decideixen el càstig, mai els ordinaris. Hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels seus delinqüents, perquè tothom els conegui i no hi tingui tractes. Els prohibeixen l’entrada a tots els mercats de diamants del món. 



Milers de càmeres, gens discretes, ho controlen tot. “Aquí si et cau una pedreta a terra no cal preocupar-se, les càmeres sabran on ha anat i si algú l’ha agafada”, ens explica l’Uri ensenyant-nos els sistemes de seguretat. Abans d’entrar a l’edifici, un dels més segurs d’Israel, ens han pres les empremtes digitals, ens han fotografiat i ens han posat un control al cos que assenyala on som en tot moment i l’hora que hem de deixar l’edifici. La seguretat és molt important per generar confiança en els clients del mercat, molts dels quals són jueus ultraortodoxos. Des de fa molts anys els jueus dominen el mercat mundial de diamants. En controlen la compra, la transformació (tallar i polir) i la comercialització. 

Font: Jerusalem, capital, blog d'Albert Elfa al 3cat24.

Més informació: Article de Miguel Ángel Morales a la revista Pueblos

El Govern espanyol podria vendre carros de combat a l’Aràbia Saudita

La campanya Armes sota Control mostra la seva preocupació per una operació que incompliria la Llei sobre el comerç d’armes

Les organitzacions de la Campanya Armes sota control, entre les quals hi ha la Fundació per la Pau, han manifestat la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros per part del Govern espanyol. La Llei d’armes aprovada el 2007 prohibeix la venda d’armament a països on es vulnerin els drets humans i Aràbia Saudita seria un dels destins prohibits.

Nota de premsa -  26 d'octubre de 2010

La Campanya ‘Armes sota control’ expressa la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita

Barcelona-Madrid, 26/10/2010. Les organitzacions de la Campanya ‘Armes sota control’ -Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam i Greenpeace- veuen amb profunda preocupació les informacions publicades ahir pel diari “El País” segons les quals el govern espanyol estaria negociant la venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros.

“Ens preocupa que aquesta possible operació incompleixi clarament la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (Llei 53/2007, de 28 de desembre), que estipula que es denegaran operacions de vendes d’armes a països amb vulneració de drets humans”, ha declarat Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.

“D’altra banda, hi ha l’enorme volum d’aquesta operació, donat que aquesta venda suposaria doblar la xifra global de venda d’armes que Espanya va realitzar el 2009 (1.491 milions d’euros que, a més, és la xifra anual més alta mai aconseguida)” ha denunciat Mabel González, responsable de desarmament de Greenpeace.

Per tot això, la campanya ‘Armes Sota Control’ demanarà al govern que doni explicacions públiques sobre aquest assumpte i detingui una operació que contravé clarament la legislació actual.

“Aràbia Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, poc inclinat a reconèixer els drets de les minories, i especialment de les dones, i manté un enfocament repressiu en matèria de llibertats que inclou el recurs freqüent a la tortura i a l’execució de penes de mort i a l’empresonament de presos de consciència”, ha declarat María del Pozo, responsable de Política Exterior d’Amnistia Internacional.

Malgrat això, segons dades oficials del govern espanyol, el 2009 va ser destinatari de productes espanyols de defensa i doble ús per valor de gairebé 5 milions d’euros, especialment en munició i avions de combat. La portaveu d’Amnistia Internacional ha expressat preocupació pel possible ús dels carros de combat espanyols al nord del Iemen, on les autoritats sacrifiquen els drets humans en nom de la seguretat a l’hora de plantar cara a les amenaces d’Al Qaida i els rebels xiïtes zaidites al nord. En un recent informe, AI documenta un catàleg de violacions de drets humans, que inclou homicidis il·legítims de persones acusades de tenir vincles amb Al Qaida i els activistes del Moviment del Sud així com detencions arbitràries, tortures i judicis sense les degudes garanties.

“El govern espanyol ha de ser coherent i condicionar aquesta venda a l’establiment de salvaguardes com la formació i sistemes de rendició de comptes per a evitar la comissió de greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari per part de les forces armades saudites al nord del Iemen”, ha declarat Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.

IO, Amnistia Internacional i IANSA, una xarxa global d’ONG, advoquen per l’adopció d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que s’està negociant a l’ONU que inclogui la denegació de transferències d’armes quan existeixi un risc important que es puguin usar per a cometre violacions dels drets humans o del Dret Internacional Humanitari fins que s’adoptin mesures que eliminin aquest risc.

L’article 8 de la Llei 53/2007 estableix que les sol·licituds d’autorització seran denegades i les autoritzacions d’exportació seran suspeses o revocades, entre altres casos, “quan existeixin indicis racionals que el material de defensa o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, ser utilitzats de manera contrària al respecte i la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitat de repressió interna o en situacions de violació de drets humans o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”.

Font: Fundació per la Pau

Més informació: Centre d'estudis per la Pau JM Delàs

L'estat paga la meitat de la visita del Papa a Madrid

L'acte valdrà 50 milions d'euros. Benet XVI no serà a Madrid com a cap d'estat. A canvi del suport, Rouco es compromet amb De la Vega a reduir les crítiques al gobern de Madrid.

La futura visita del papa Benet XVI a Madrid l'agost del 2011 per a la Jornada Mundial de la Joventut comptarà amb el "suport total" del govern central, la comunitat de Madrid i l'Ajuntament, segons van assegurar a Público els responsables de l'organització de l'esdeveniment. Serà una trobada eminentment religiosa i "privada", no és una visita d'un cap d'estat, sinó del líder d'una religió que valdrà al voltant de 50 milions d'euros.

Al voltant de la meitat de les despeses les pagaran les institucions estatals, mentre que de la resta se'n faran càrrec grans empreses col·laboradores. Entre les que ja han donat el sí hi ha Telefònica, Banco Santander i El Corte Inglés.

La principal col·laboració del Govern central està en declarar la visita del papa "esdeveniment d'interès  especial", al mateix nivell que la regata Ocean Volvo Race o uns Jocs Olímpics. Això suposa que les empreses que el financïin tindran beneficis fiscals, que podrien arribar al 80% dels fons. L'executiu socialista ja ha presentat una esmena en aquest sentit a la llei de pressupostos de 2010.

Alhora, el Govern central ha assegurat donar una "total facilitat" als visats i llogarà per cedir de manera gratuïta el Palau de Congressos del Passeo de la Castellana, que serà la seu del Centre de Premsa. També se cedirà l'aeròdrom de Cuatro Vientos, seu principal de la trobada,  i la la plaça de Cibeles. El centre de Madrid acollirà un Via Crucis i la missa de benvinguda de Benet XVI, que tindrà per  a l'ocasió una sacristia de luxe, en què s'hi vestiran gairebé un miler de bisbes: l'Ajuntament de Madrid. La seguretat, els transports i la sanitat també formaran part de l'aportació de l'estat a través de les tres administracions (Ajuntament, Comunitat i Govern central)


La seguretat de l'esdeveniment, la logística i la neteja també les pagarà l'erari públic, així com les depeses del sèquit papal, i de la família reial.
"L'acollida per part de totes les Administracions Públiques ha estat excel·lent", va indicar a Público Yago de la Cierva, responsable de comunicació de la trobada. La col·laboració "serà total, perquè la viista del papa serà l'aparador internacional d'Espanya el 2011. És un projecte de tots, cultural, religiós i turístic, i tots volem que surti bé".


Amb les tres administracions


Tot i que encara queden dos anys per a l'esdeveniment, el cardenal de Madrid, Antonio María Rouco Varela, s'ha assegurat la complicitat del Govern central, Comunitat i Ajuntament. En les últimes setmanes, aquesta cúpula ha mantingut reunions bilaterals amb la vicepresidenta del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i l'alcalde de la ciutat, Alberto Ruiz-Gallardón.
Com va subratllar el mateix Rouco, "s'han donat tot tipus de facilitats i ajudes per al desenvolupament amb èxit de l'esdeveniment"


Un total de 20 subcomissions


Amb tot, les negociacions es porten a terme a través d'una Comissió Mixta, que ha s'ha reunit i de la qual en formen part, entre altres, el subsecretari de la Presidència, Juan José Puerta Pascual; la tinent d'alcalde i regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid Ana Botella, i el conseller de la presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid, Francisco Granados. S'hi ha acordat la creació de 20 subcomissions, amb presència de responsables dels ministeris de l'Interior, Exteriors, Sanitat o Administracions Públiques.


La total col·laboració del govern central, tot i això, tindrà una contrapartida en comprometre's el cardenal Rouco Varela a mantenir un "perfil baix" en les seves crítiques a les polítiques de l'executiu socialista. De fet, i malgrat el desig de molts bisbes, el criteri del cardenal de Madrid es va imposar en la manifestació antiabortista, prohibint als prelats anar-hi i no oferint cap valoració oficial sobre el seu èxit o fracàs.


Segons han confirmat fonts eclesiàstiques, durant la trobada amb De la Vega, Rouco Varela va insistir en què l'objectiu principal és que la visita del Papa, que es farà al mateix moment en què el cardenal fa 75 anys, edad canònica per jubilar-se, sigui un èxit rotund i deixi pòsit a la societat espanyola.. Per això, s'espera que els propers mesos l'ofensiva episcopal contra l'executiu socialista es vegi notablement rebaixada. 


Font: Público

Un any després de la grip A, cal destruir 10 milions de vacunes pagades a 7,20€ cada dosi

Font: Programa Singulars, de TV3

El Govern gallec gasta 4,7 milons d'euros en el lot més gran de la seva història de llicències Microsoft

El Govern gallec no només renovarà les llicències que ja existien sinó que en comprarà més de 500 de noves.

La Xunta torna a no complir la seva promesa d'apostar pel software lliure a l'administració. Un dels objectius d'Alberto Núñez Feijóo durant la campanya era potenciar els programes informàtics que es poden gestionar gratuïtament, en consonància amb el seu discurs d'austeritat. Però el Govern gallec ja ha fet públic al Diario Oficial de Galicia (DOG) l'anunci per  contractar el lot més gran de llicències  de Microsoft de la història de la Xunta de què es té constància. La Secretaria General de Modernització i Innovació Tecnològica, que depèn directament de Feijóo, invertirà 4,7 milions d'euros (quatre milions més IVA) en més de 38.000 llicències amb cobertura fins el maig de 2013, de les quals 556 seran noves.

Els programes, que arriben a tenir un cost individual de fins a més de 6.000 euros anuals per renovar-los i finsa més de 13.000 euros si són nous, estaran destinats a organismes de tot el Govern autonòmic, com les conselleries de Medi Ambient, Economia, Cultura, Treball o Mar, Ports de Galícia, la Secretaria General d'Emigració o Sergas.

Font: Xornal.com
Més informació: Programari Lliure a l'administració pública