300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats al món

Una Convenció els protegeix i tot i això els seus drets se segueixen violant: Alemanya presenta davant el Consell de Seguretat de l'ONU una resolució que busca millorar la salvaguarda dels infants en situació de conflicte.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants va entrar en vigor el 1990. Fa me´s de 20 anys que el document protegeix els menors sense tenir en compte les fronteres nacionals i tot i aicò, es calcula que al món 300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats. Aquest mes, Alemanya ocupa un seient no permanent al Consell de Seguretat de l'ONU i sota la direcció alemanya, es presenta en el sí de l'organisme internacional una resolució sobre el tema a discussió. L'objectiu és contribuir a alliberar els infants del seu destí de víctimes per partida doble en les guerres que desfermen els adults.

Ferides al Sudan del Sud

Aquesta setman el Sudan del Sud s'ha convertit en el membre número 193 de les Nacions Unides. Després d'una llarga guerra civil, la regió ha aconseguit la independència. Políticament parlant, un èxit. A nivell social, tot i això, les ferides trigaran a sanar. Sobretot en els infants encara s'hi poden llegir els rastres del sagnant enfrontament.

“Durant el conflicte, els infants i els col·legis van ser constantment objectiu d'atacs. Avui per avui, el sud del Sudan té els índex d'escolarització més baixos del món. La probabilitat que una noia sudanesa mori durant el part és més gran que no que acabi l'escola. Només el 8% de les dones saben aquí llegir i escriure. Cap país demostra més clarament com n'és d'important el dret a l'educació” diu Irina Bokova, directora general de la UNESCO, l'agència de l'ONU per a l'educació la Ciència i la Cultura.

També les xifres de morts, abusos sexuals i ús de nens com a soldats són alarmants, no només al sud del Sudan, sinó a nivell internacional. Segons la UNESCO, entre 1998 i 2008 van ser assessinats en conflictes de tot el món dos milions de nens, i sis milions van patir lesions greus.

Per sortir de la llista negra

Sis actes contra menors contempla el dret internacional com a crims de guerra, entre ells el recurs als nens soldat, la mort dels infants o l'abús sexual contra ells. Qualsevol part en conflicte que incurreixi en aquests delictes passa a engreixar una llista negra del Consell de Seguretat de l'ONU. La mesura és més intimidant del que podria semblar, assegura Peter Witting, l'ambaixador alemany a Nova York: “per als països, els governs i els grups rebels, aparèixer en aquesta llista és un estigma, no volen ser-hi”

Afganistan és un exemple: Recentment ha enviat Wittig una delegació al país asiàtic i aquesta ha pogut comprovar com el govern afganès fa esforços per assegurar la protecció de la infància. Un pla d'acció convincent han de presentar els estats que vulguin ser esborrats de la llista. Com a prèvia al debat sobre la resolució que ara s'obre al consell de seguretat, Nacions Unides ha rebut 15 d'aquestes declaracions d'intencions procedents de noves regions en crisi, i dues més esperen a finals d'any.

La possibilitat d'implantar sancions

La resolució que aquest dimarts 12 de juliol vóta el Consell de Seguretat busca amplar a un delicte més (l'atac a les escoles i hospitals) els motius que puguin portar els estats o agrupacions a formar part de la llista. A més, se vol introduir la possibilitat d'implantar sancions. “Fins ara, només s'han pres mesures: fa un parell d'anys a Costa d'Ivori i a la República Democràtica del Congo”, lamenta Eva Smets, directora de l'organització Watchlist on Children and Armed Conflict.

Malgrat els èxits anomenats per Wittig, el registre per sí mateix no sempre serveix, recorda Smets. “L'informe del secretari general de les Nacions Unides de l'any passat inclou una referència als criminals més acèrrims. En ella hi havia 16 grups armats dels que es parla des de fa més de 5 anys” indica la directora. “Era una referència molt llarga” afegeix. Tot i això, l'ONU no decau en els seus intents, si el desenvolupament segueix com ara, almenys d'aquí a 25 anys no haurien de quedar nens soldats al món.

Autor (Font): Rob Mudge/ Luna Bolívar (Deutsche Welle)

Per saber-ne més: Campanya d'Amnistia Internacional contra els nens soldat

Denúncia de genocidi de al-Aaiun ocupat

A la Comunitat Internacional, al Consell de Seguretat de l'ONU, a la Creu Roja Internacional

 Antonio Velázquez i Isabel Terraza som testimonis del genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre la població civil saharauí en aquests moments a la capital del Sàhara Occidental Ocupat.

Des del violent desallotjament del Campament d'Agdaym Izik, a 15 Km dal-Aaiun, el dia 8 de novembre, i fins a dia d'avui, als carrers de la ciutat i a les cases, les forces de seguretat marroquines reprimeixen violentament la població civil saharauí.

El règim d'ocupació marroquí no permet l'entrada dels mitjans de comunicació per amagar tantes atrocitats, per això a nosaltres ens volen matar, perquè estem donant el nostre testimoni al món sencer.

Estem amagats des de fa dies a la ciutat d'al-Aaiun però com nosaltres milers de saharauís estan en la mateixa situació o pitjor, perquè policies i militars marroquins entren amb força a les cases, els torturen i molts moren.

Denunciem aquest genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre el poble saharauí i demanem:

· Una intervenció immediata del Consell de Seguretat de l'ONU perquè garanteixi els Drets Humans de la població saharauí.

· L'entrada urgent de la Creu Roja Internacional per atendre les víctimes de la repressió.

· Que la Comunitat Internacional condemni l'atac violent del Marroc sobre la població civil saharauí.

Això és una emergència internacional i és necessari que tots els organismes internacionals aturin aquesta masacre.

Font: Resistencia Sáhara Occidental

Més informació: Fundación Sáhara Occidental

Pedres petites i brutes

Albert Elfa - La model britànica Naomi Campbell declarava a l’agost passat, davant el Tribunal Especial de les Nacions Unides per Sierra Leone, que el president de Libèria, Charles Taylor, jutjat en aquest tribunal de la Haia per crims de guerra i contra la humanitat, li havia fet arribar unes “pedres petites i brutes en una bosseta de roba”. Després es va comprovar la seva versió que les havia donat a la Fundació Mandela. El tràfic de pedres precioses serveix, en alguns casos, per finançar guerres i abusos als drets humans. Són els “diamants de sang”. 

A Ramat Gan, al costat de Tel Aviv, hi ha la borsa de diamants més gran del món. El seu codi ètic garanteix que aquests diamants de guerra o de sang no arribin a comercialitzar-se al seu mercat. Aquesta borsa participa a l’Esquema de Certificació del Procés Kimberley, un complicat sistema controlat, entre d'altres, per les Nacions Unides, que els assegura que els diamants que entren a Ramat Gan són “nets”. 
Aquesta setmana publicarem als “Telenotícies” els reportatges que hem anat a rodar en aquest impressionant mercat. Vam ser dins la gran borsa, tocant petites pedres d’un valor incalculable, envoltats de venedors que fan negocis multimilionaris però que pel seu aspecte mai ho diries. Hi ha una mena de codi de vestir que els fa portar roba senzilla i mai vestits i corbates. “No s’ha d’ostentar si vols collar fort i fer un bon negoci”, ens deia l’Uri amb una pedreta a la mà valorada en 150.000 dòlars. 

Els negocis es tanquen aquí amb una encaixada de mans, i si algú els trenca, són els seus tribunals els que decideixen el càstig, mai els ordinaris. Hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels seus delinqüents, perquè tothom els conegui i no hi tingui tractes. Els prohibeixen l’entrada a tots els mercats de diamants del món. 



Milers de càmeres, gens discretes, ho controlen tot. “Aquí si et cau una pedreta a terra no cal preocupar-se, les càmeres sabran on ha anat i si algú l’ha agafada”, ens explica l’Uri ensenyant-nos els sistemes de seguretat. Abans d’entrar a l’edifici, un dels més segurs d’Israel, ens han pres les empremtes digitals, ens han fotografiat i ens han posat un control al cos que assenyala on som en tot moment i l’hora que hem de deixar l’edifici. La seguretat és molt important per generar confiança en els clients del mercat, molts dels quals són jueus ultraortodoxos. Des de fa molts anys els jueus dominen el mercat mundial de diamants. En controlen la compra, la transformació (tallar i polir) i la comercialització. 

Font: Jerusalem, capital, blog d'Albert Elfa al 3cat24.

Més informació: Article de Miguel Ángel Morales a la revista Pueblos

Presumptes militants txetxens ataquen el Parlament de Grozni

Les forces de seguretat de control de la zona veïna al lloc d'un atac suïcida amb bomba a prop del parlament a Grozny.

El Parlament de la inestable república russa de Txetxènia ha estat objecte d'atacs.

El president txetxè Ramzan Kadírov ha dit que tots els homes armats que han intentat assaltar l'edifici del Parlament de Grozni han estat assassinats per les forces de seguretat. 

Però el nombre dels morts i ferits en l'atac no és clar.

informes de mitjans de comunicació russos asseguren que dos atacants suïcides s'han immolat davant del Parlament i dos pistolers han mort en un tiroteig amb les forces de seguretat.

Com a mínim tres agents de policia també han resultat morts i diversos més han estat ferits. No queda encara clar si hi havia civils entre els morts.

Kadyrov ha dit a Interfax que les forces de seguretat han realitzat una operació de 20 minuts per matar els militants. Ha dit també a Interfax que tots els diputats que estaven al Parlament en el moment de l'atac són ja en una zona segura.

Les forces especials fan guàrdia fora de l'edifici del parlament a Grozny.

Els fets s'han produït durant una visita a Grozny del ministre de l'Interior Rashid Nurgaliyev, de qui diuen que manté converses d'emergència amb Kadírov després de l'atac.

Es diu també que entre de Grozni està bloquejat.

Creixent insurgència

Moscou va lliurar dues guerres a la dècada dels noranta amb els independentistes de Txetxènia, a regió  del Caucas Nord. 

Rússia està lluitant per contenir una creixent insurgència islamista a la franja de províncies ètnicament mixtes al llarg de la seva frontera sud.

Els observadors diuen que la insurgència es nodreix de la pobresa extrema, de rivalitats entre clans, de la corrupció galopant, i de les tàctiques de mà dura portades a terme per les agències que fan aplicar la llei.

Tot i que el Kremlin ha declarat la victòria en la seva batalla amb els rebels txetxens, i tot i la llei de ferro de Kadírov recolzada per Moscou, Txetxènia ha estat escenari d'una onada de tirotejos i atemptats amb bombes els últims mesos.

A l'agost, almenys 12 persones van morir en un tiroteig entre agents de seguretat de Kadírov i presumptes insurgents al poble natal de Kadírov, Tsentoroi.

El descontentament s'ha estès a altres àrees del nord del Caucas, com Daguestan i Ingúixia.

Fora de la regió, un doble atemptat dut a terme per dues dones suïcides de Daguestan al metro de Moscou al març va matar a 40 persones i va ferir a més d'altres 100 persones.

Font: Radio Free Europe

Més informació: Txetxènia.org (Lliga dels drets dels pobles), El conflicte de Txetxènia ( del 2006, per Oksana Chelyscheva, periodista i defensora dels drets humans a Txetxènia) 

El Sudan posa nous obstacles al referèndum d’independència del Sud

El governamental NCP adverteix que el plebiscit al districte d’Abyei no es podrà fer la data prevista · El Consell de Seguretat recorda que tots els vots s’han de fer «a temps»

El Govern del Sudan, i concretament el seu partit majoritari, el Partit del Congrés Nacional (NCP, per les seves sigles en anglès) del president Omar al-Baixir, intenta posar més pals a les rodes del referèndum d’independència del Sud, previst per al proper 9 de gener. Ara, l’NCP no amenaça el referèndum en si, sinó un plebiscit que s’ha de celebrar el mateix dia de forma paral·lela en un petit però ric districte, Abyei.

L’NCP, per boca d’Al-Dirdiri Mohamed Ahmed, va dir ahir que «no és possible» celebrar la votació a Abyei el dia 9 de gener, i ho va argumentar pel fet que encara no hi ha hagut acord per determinar qui podrà votar aquell dia al districte. El motiu del desacord entre l’NCP i el principal partit del Sudan del Sud, el Moviment d’Alliberament del Sudan del Sud (SPLM, en anglès) és si s’ha de permetre que els àrabs nòmades de la tribu misseriya votin al plebiscit o no, explica el Sudan Tribune. Aquests nòmades només viuen a Abyei durant una part de l’any; per a l’NCP, això és prou perquè tinguin dret de vot, mentre que en opinió de l’SPLM, només han de votar els residents permanents de la regió, que són els dinkes.

Això no és banal: el que votarà Abyei és si s’integra al Sudan del Sud (que, previsiblement, votarà massivament a favor de la independència) o bé si roman dins del que quedi del Sudan. L’NCP pensa que els àrabs misseriya votaran en bloc a favor de la unió amb el nord, mentre que l’SPLM està convençut que els dinkes es manifestaran clarament per l’annexió al sud, on aquest poble, precisament, és el grup ètnic més nombrós.

Cal dir, però, que en el fons la disputa té un marcat caràcter econòmic: Abyei és un dels districtes de la regió més rics en petroli, i tant el Sudan com el Sudan del Sud pretenen controlar-lo.
El Consell de Seguretat pressiona perquè les votacions se celebrin
I mentre l’NCP prova d’ajornar la votació a Abyei, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides reclamava ahir que tots dos referèndums es fessin «a temps i de forma creïble», respectant allò previst als acords que el 2005 van posar fi a la guerra nord-sud. Entre els governs que més clarament han expressat el seu suport a la celebració de les votacions hi ha el dels Estats Units.
A banda, el sotssecretari de Manteniment de Pau de l’ONU, Alan Le Roy, va dir ahir que farà cas de la petició del president del Sudan del Sud, Salva Kiir Mayardit, i enviarà tropes internacionals a la frontera entre nord i sud, explica AFP. Kiir havia dit fa pocs dies que temia una agressió de l’exèrcit del Sudan contra el Sudan del Sud cas que la independència sigui l’opció més votada el proper mes de gener. Les tropes de l’ONU haurien de servir per evitar una escalada de la tensió al llarg de la frontera.

Font: Món Divers
Més informació a: Fundació Solidaritat UB