L’ALE demana que la UE es prepari per a ampliar-se «des de dins»

El partit europeu promou la idea de la plena legalitat dels processos democràtics d’independència al si de la Unió

L’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit polític europeu que agrupa desenes de formacions independentistes i autonomistes d’Europa, ha reclamat a la Unió Europea que vagi preparant-se per entomar una nova onada d’ampliació de membres, que en lloc d’arribar de fora de la UE ho farà des de dins. Per l’ALE, aquests poden ser els casos de Flandes, Escòcia, Gal·les, Catalunya, el País Basc o Galícia.

L’eurodiputada de la Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), Frieda Broepels, ha estat qui ho ha dit més clar: hi ha un «nacionalisme democràtic proeuropeu» en diverses nacions sense estat i «com a part d’aquesta evolució, la Unió Europea s’hauria de preparar per a la seva eventual ampliació des de dins». Per la presidenta del grup parlamentari de l’ALE, la gal·lesa Jill Evans (Plaid Cymru), «la independència ens permetrà jugar un paper complet a Europa», ino com a «espectadors».

Els eurodiputats de l’ALE van fer aquestes consideracions aprofitant la celebració, dimecres i al Parlament Europeu, d’unes jornades sobre independència i Europa al segle XXI. Qui també hi va prendre part va ser Joan Puigcercós, president d’ERC, qui va augurar que la UE reconeixerà nous estats formats «a través d’un referèndum d’independència convocat democràticament».

Les jornades continuen la línia argumental que l’ALE i la seva Fundació Maurits Coppieters estan seguint en els darrers mesos, sobre la possibilitat legal que les nacions sense estat puguin independitzar-se i accedir a la UE de forma automàtica. El juny passat, un equip de catedràtics i professors de Dret van presentar a Barcelona un estudi segons el qual l’ampliació interna de la UE és legalment possible.

Font: Món divers 

Més informació: ALE

Denúncia de genocidi de al-Aaiun ocupat

A la Comunitat Internacional, al Consell de Seguretat de l'ONU, a la Creu Roja Internacional

 Antonio Velázquez i Isabel Terraza som testimonis del genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre la població civil saharauí en aquests moments a la capital del Sàhara Occidental Ocupat.

Des del violent desallotjament del Campament d'Agdaym Izik, a 15 Km dal-Aaiun, el dia 8 de novembre, i fins a dia d'avui, als carrers de la ciutat i a les cases, les forces de seguretat marroquines reprimeixen violentament la població civil saharauí.

El règim d'ocupació marroquí no permet l'entrada dels mitjans de comunicació per amagar tantes atrocitats, per això a nosaltres ens volen matar, perquè estem donant el nostre testimoni al món sencer.

Estem amagats des de fa dies a la ciutat d'al-Aaiun però com nosaltres milers de saharauís estan en la mateixa situació o pitjor, perquè policies i militars marroquins entren amb força a les cases, els torturen i molts moren.

Denunciem aquest genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre el poble saharauí i demanem:

· Una intervenció immediata del Consell de Seguretat de l'ONU perquè garanteixi els Drets Humans de la població saharauí.

· L'entrada urgent de la Creu Roja Internacional per atendre les víctimes de la repressió.

· Que la Comunitat Internacional condemni l'atac violent del Marroc sobre la població civil saharauí.

Això és una emergència internacional i és necessari que tots els organismes internacionals aturin aquesta masacre.

Font: Resistencia Sáhara Occidental

Més informació: Fundación Sáhara Occidental

Presumptes militants txetxens ataquen el Parlament de Grozni

Les forces de seguretat de control de la zona veïna al lloc d'un atac suïcida amb bomba a prop del parlament a Grozny.

El Parlament de la inestable república russa de Txetxènia ha estat objecte d'atacs.

El president txetxè Ramzan Kadírov ha dit que tots els homes armats que han intentat assaltar l'edifici del Parlament de Grozni han estat assassinats per les forces de seguretat. 

Però el nombre dels morts i ferits en l'atac no és clar.

informes de mitjans de comunicació russos asseguren que dos atacants suïcides s'han immolat davant del Parlament i dos pistolers han mort en un tiroteig amb les forces de seguretat.

Com a mínim tres agents de policia també han resultat morts i diversos més han estat ferits. No queda encara clar si hi havia civils entre els morts.

Kadyrov ha dit a Interfax que les forces de seguretat han realitzat una operació de 20 minuts per matar els militants. Ha dit també a Interfax que tots els diputats que estaven al Parlament en el moment de l'atac són ja en una zona segura.

Les forces especials fan guàrdia fora de l'edifici del parlament a Grozny.

Els fets s'han produït durant una visita a Grozny del ministre de l'Interior Rashid Nurgaliyev, de qui diuen que manté converses d'emergència amb Kadírov després de l'atac.

Es diu també que entre de Grozni està bloquejat.

Creixent insurgència

Moscou va lliurar dues guerres a la dècada dels noranta amb els independentistes de Txetxènia, a regió  del Caucas Nord. 

Rússia està lluitant per contenir una creixent insurgència islamista a la franja de províncies ètnicament mixtes al llarg de la seva frontera sud.

Els observadors diuen que la insurgència es nodreix de la pobresa extrema, de rivalitats entre clans, de la corrupció galopant, i de les tàctiques de mà dura portades a terme per les agències que fan aplicar la llei.

Tot i que el Kremlin ha declarat la victòria en la seva batalla amb els rebels txetxens, i tot i la llei de ferro de Kadírov recolzada per Moscou, Txetxènia ha estat escenari d'una onada de tirotejos i atemptats amb bombes els últims mesos.

A l'agost, almenys 12 persones van morir en un tiroteig entre agents de seguretat de Kadírov i presumptes insurgents al poble natal de Kadírov, Tsentoroi.

El descontentament s'ha estès a altres àrees del nord del Caucas, com Daguestan i Ingúixia.

Fora de la regió, un doble atemptat dut a terme per dues dones suïcides de Daguestan al metro de Moscou al març va matar a 40 persones i va ferir a més d'altres 100 persones.

Font: Radio Free Europe

Més informació: Txetxènia.org (Lliga dels drets dels pobles), El conflicte de Txetxènia ( del 2006, per Oksana Chelyscheva, periodista i defensora dels drets humans a Txetxènia) 

El Sudan posa nous obstacles al referèndum d’independència del Sud

El governamental NCP adverteix que el plebiscit al districte d’Abyei no es podrà fer la data prevista · El Consell de Seguretat recorda que tots els vots s’han de fer «a temps»

El Govern del Sudan, i concretament el seu partit majoritari, el Partit del Congrés Nacional (NCP, per les seves sigles en anglès) del president Omar al-Baixir, intenta posar més pals a les rodes del referèndum d’independència del Sud, previst per al proper 9 de gener. Ara, l’NCP no amenaça el referèndum en si, sinó un plebiscit que s’ha de celebrar el mateix dia de forma paral·lela en un petit però ric districte, Abyei.

L’NCP, per boca d’Al-Dirdiri Mohamed Ahmed, va dir ahir que «no és possible» celebrar la votació a Abyei el dia 9 de gener, i ho va argumentar pel fet que encara no hi ha hagut acord per determinar qui podrà votar aquell dia al districte. El motiu del desacord entre l’NCP i el principal partit del Sudan del Sud, el Moviment d’Alliberament del Sudan del Sud (SPLM, en anglès) és si s’ha de permetre que els àrabs nòmades de la tribu misseriya votin al plebiscit o no, explica el Sudan Tribune. Aquests nòmades només viuen a Abyei durant una part de l’any; per a l’NCP, això és prou perquè tinguin dret de vot, mentre que en opinió de l’SPLM, només han de votar els residents permanents de la regió, que són els dinkes.

Això no és banal: el que votarà Abyei és si s’integra al Sudan del Sud (que, previsiblement, votarà massivament a favor de la independència) o bé si roman dins del que quedi del Sudan. L’NCP pensa que els àrabs misseriya votaran en bloc a favor de la unió amb el nord, mentre que l’SPLM està convençut que els dinkes es manifestaran clarament per l’annexió al sud, on aquest poble, precisament, és el grup ètnic més nombrós.

Cal dir, però, que en el fons la disputa té un marcat caràcter econòmic: Abyei és un dels districtes de la regió més rics en petroli, i tant el Sudan com el Sudan del Sud pretenen controlar-lo.
El Consell de Seguretat pressiona perquè les votacions se celebrin
I mentre l’NCP prova d’ajornar la votació a Abyei, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides reclamava ahir que tots dos referèndums es fessin «a temps i de forma creïble», respectant allò previst als acords que el 2005 van posar fi a la guerra nord-sud. Entre els governs que més clarament han expressat el seu suport a la celebració de les votacions hi ha el dels Estats Units.
A banda, el sotssecretari de Manteniment de Pau de l’ONU, Alan Le Roy, va dir ahir que farà cas de la petició del president del Sudan del Sud, Salva Kiir Mayardit, i enviarà tropes internacionals a la frontera entre nord i sud, explica AFP. Kiir havia dit fa pocs dies que temia una agressió de l’exèrcit del Sudan contra el Sudan del Sud cas que la independència sigui l’opció més votada el proper mes de gener. Les tropes de l’ONU haurien de servir per evitar una escalada de la tensió al llarg de la frontera.

Font: Món Divers
Més informació a: Fundació Solidaritat UB