27 de nov. 2010

Espanya ven i regala armes al Marroc

Autor: Centre Delàs   
divendres, 19 de novembre de 2010 10:08
Marroc s'ha convertit en el setè destí de la venda d'armes espanyoles i el segon després de Brasil fora de l'àmbit de la UE.  En l'última dècada Espanya li ha venut armes al Marroc per més de 200 milions d'euros , que inclouen productes i tecnologia de doble ús (que probablement pot ser utilitzada com a arma) per un valor de 7.227.180 euros. La venda d'armes i municions, així com les seves parts i accessoris ha superat en aquest període els 10 milions d'euros, armament que pot ser destinat a les forces policials.

Vendes recents d'armes espanyoles al Marroc
El 2009, a l'informe del mateix Govern s'accepten vendes per valor de 31,1 milions d'euros, entre els quals s'inclouen 286 vehicles tot terreny i recanvis d'armes lleugeres. El 2008, Espanya li va vendre a l'exèrcit marroquí 1.015 vehicles i camions militars per 113,90 milions d'euros.

Aquestes exportacions representen un incompliment de la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (Llei 53/2007), que obliga a denegar exportacions a països amb una manifesta inestabilitat política i democràtica, que es troben en conflicte armat, que vulnerin els Drets Humans dels seus ciutadans, o que prioritzin la despesa en defensa per sobre del social com el d'educació i sanitat. Marroc compleix diversos d'aquests requisits.

L'any anterior, el 2007, es va formalitzar un contracte entre Espanya i el Marroc per valor de 200 milions d'euros per a la venda de 1.200 vehicles d'alta mobilitat tàctica 800 camions tot terreny i 10 patrulleres per a la vigilància costanera. D'altra banda, aquest mateix any 2007, el Govern va informar de la venda de 20 vehicles tot terreny per valor de 1,8 milions d'euros, però no va proporcionar informació detallada sobre els 9 milions d'euros que es van vendre sota la descripció bombes, torpedes , coets i míssils així com altre material sense descripció.

Espanya regala armes al Marroc
El 2008 el Consell de Ministres va acordar autoritzar la cessió de sis torpedes lleugers MK-46 destinats a la Marina Reial marroquina per només "un euro". Aquest torpede està dotat d'un cap de guerra composta per 44 quilograms d'explosiu d'alta potència PBXN-103. Però els regals d'armes del Govern espanyol a la monarquia alauita no s'han limitat a aquesta transferència, sinó que també el 2008 es van cedir vuit jocs de llançadores de bombes d'aviació, que serveixen per a l'ús de bombes de caiguda lliure, també per un euro, tot i estar valorats en 86.848 euros.

La venda d'armament d'Espanya al Marroc mostra clarament dos aspectes de la política exterior espanyola:
- Un d'ells es refereix a que el Marroc és un aliat prioritari al qual se li poden vendre i fins i tot regalar armes perquè no se li suposa una amenaça per al nostre país.
- El segon aspecte es refereix a l'enorme pes del negoci armamentístic en la política exterior espanyola, tot i que provingui de la guerra o la repressió, situant el benefici econòmic per sobre de consideracions ètiques o morals i fins i tot de la legislació nacional o internacional existent sobre el comerç d'armes.
El negoci de les armes espanyol pot ser una altra de les raons per les quals el Govern espanyol no vulgui exercir la seva responsabilitat com expotencia colonial perquè el poble sahrauí pugui triar el seu propi futur.

Font: Centre d'Estudis per la pau JM Delàs

19 de nov. 2010

L’ALE demana que la UE es prepari per a ampliar-se «des de dins»

El partit europeu promou la idea de la plena legalitat dels processos democràtics d’independència al si de la Unió


L’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit polític europeu que agrupa desenes de formacions independentistes i autonomistes d’Europa, ha reclamat a la Unió Europea que vagi preparant-se per entomar una nova onada d’ampliació de membres, que en lloc d’arribar de fora de la UE ho farà des de dins. Per l’ALE, aquests poden ser els casos de Flandes, Escòcia, Gal·les, Catalunya, el País Basc o Galícia.
L’eurodiputada de la Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), Frieda Broepels, ha estat qui ho ha dit més clar: hi ha un «nacionalisme democràtic proeuropeu» en diverses nacions sense estat i «com a part d’aquesta evolució, la Unió Europea s’hauria de preparar per a la seva eventual ampliació des de dins». Per la presidenta del grup parlamentari de l’ALE, la gal·lesa Jill Evans (Plaid Cymru), «la independència ens permetrà jugar un paper complet a Europa», ino com a «espectadors».
Els eurodiputats de l’ALE van fer aquestes consideracions aprofitant la celebració, dimecres i al Parlament Europeu, d’unes jornades sobre independència i Europa al segle XXI. Qui també hi va prendre part va ser Joan Puigcercós, president d’ERC, qui va augurar que la UE reconeixerà nous estats formats «a través d’un referèndum d’independència convocat democràticament».
Les jornades continuen la línia argumental que l’ALE i la seva Fundació Maurits Coppieters estan seguint en els darrers mesos, sobre la possibilitat legal que les nacions sense estat puguin independitzar-se i accedir a la UE de forma automàtica. El juny passat, un equip de catedràtics i professors de Dret van presentar a Barcelona un estudi segons el qual l’ampliació interna de la UE és legalment possible.

Font: Món divers 
Més informació: ALE

16 de nov. 2010

Denúncia de genocidi de al-Aaiun ocupat


A la Comunitat Internacional, al Consell de Seguretat de l'ONU, a la Creu Roja Internacional
Go Home
 Antonio Velázquez i Isabel Terraza som testimonis del genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre la població civil saharauí en aquests moments a la capital del Sàhara Occidental Ocupat.
Des del violent desallotjament del Campament d'Agdaym Izik, a 15 Km dal-Aaiun, el dia 8 de novembre, i fins a dia d'avui, als carrers de la ciutat i a les cases, les forces de seguretat marroquines reprimeixen violentament la població civil saharauí.
El règim d'ocupació marroquí no permet l'entrada dels mitjans de comunicació per amagar tantes atrocitats, per això a nosaltres ens volen matar, perquè estem donant el nostre testimoni al món sencer.
Estem amagats des de fa dies a la ciutat d'al-Aaiun però com nosaltres milers de saharauís estan en la mateixa situació o pitjor, perquè policies i militars marroquins entren amb força a les cases, els torturen i molts moren.
Denunciem aquest genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre el poble saharauí i demanem:
· Una intervenció immediata del Consell de Seguretat de l'ONU perquè garanteixi els Drets Humans de la població saharauí.
· L'entrada urgent de la Creu Roja Internacional per atendre les víctimes de la repressió.
· Que la Comunitat Internacional condemni l'atac violent del Marroc sobre la població civil saharauí.
Això és una emergència internacional i és necessari que tots els organismes internacionals aturin aquesta masacre.

10 de nov. 2010

La Generalitat fomenta la compra a pagès

Una guia recull mig miler de productors que fan venda directa. La guia recull els pagesos que fan venda directe.


El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha editat la guia Compra a Pagès, per incentivar el canal de comercialització directa de productes agroalimentaris. La publicació, que més de mig miler d’explotacions, recull informació de productors agroalimentaris que, de manera individual o agrupada, venen els seus productes directament al consumidor, sigui a la mateixa explotació, en mercats i fires, per internet, etc.


Compra a pagès presenta una fitxa d’explotacions agràries domiciliades a Catalunya que ofereixen de manera regular productes de la seva pròpia explotació, siguin frescos o elaborats. En el cas dels productes elaborats, la matèria primera principal prové exclusivament de la seva pròpia explotació, amb els corresponents permisos sanitaris. La guia inclou agricultors professionals, explotacions agràries prioritàries (EAP) i agrupacions de productors que almenys el 50% dels seus socis són agricultors professional o EAP.


La guia en format paper es distribuirà a través de les oficines territorials del DIUE i els consells comarcals, i el mapa es trobarà també en les oficines de turisme, organismes locals i entitats del sector, així com en diferents fires i mostres gastronòmiques i agroalimentàries. A més, es pot consultar en format digital a través del web Gastroteca.cat i també està accessible gratuïtament a través dels telèfons mòbils de darrera generació, amb l'avantatge que la informació està geolocalitzada i s'ofereix a l'usuari per ordre de proximitat a partir de la seva posició.


Font: Nació Digital


Més informació: Generalitat de Catalunya

El Polisario i el Marroc deixen per al mes vinent la negociació


Continua la tensió al-Aiun, on les autoritats marroquines han imposat la queda, segons fonts saharianes

El Front Polisario i el govern del Marroc no han apropat pas posicions en les converses que han mantingut a Nova York, coincidint amb l'atac de les autoritats marroquines al camp saharià de Gdeim Izik (vídeo). Ambdues parts reprendran la negociació entre el desembre i el gener, segons que ha explicat l'enviat especial del l'ONU al Sàhara, Christopher Ross. Al-Aiun han continuat les topades aquestes últimes hores, i les forces de seguretat del Marroc han imposat la queda, segons el Polisario.
L'ONG Thawra fa saber que s'ha decretat la queda i que s'han tallat les comunicacions amb la ciutat: les carreteres són controlades per les forces de seguretat, i les companyies Binter Canarias i Air Maroc no venen vols'. Segons aquesta mateixa font, la ciutat viu en una 'tensió molt greu', travessada contínuament per camions i per helicòpters militars.
El Polisario compta onze morts, 723 ferits i 159 desapareguts; el govern marroquí compta  sis morts (cinc agents marroquins i un manifestant saharià) i desenes de ferits.
El govern espanyol se'n desentén
El govern espanyol es desentén del conflicte. El ministre de presidència, Ramón Jaúregui, va dir ahir que no demanarien responsabilitats a ningú, perquè l'afer incumbia al Polisario i al govern del Marroc. I que l'executiu havia de mantenir un equilibri entre 'la sensibilitat pel patiment del poble saharià' i el fet que el Marroc té 'compromisos molt importants amb Espanya'.
En unes declaracions, ahir al matí, a RNE, Jaúregui va declarar que 'és evident que hi ha uns fets gravíssim' i va lamentar la situació del poble saharià 'que sofreix des de fa molt de temps'. Ara, segons ell la informació és confusa, per les xifres contradictòries de víctimes mortals, i la resolució del conflicte correspon al Marroc i al Polisario amb la mitjanceria de l'ONU.


Més informació: Sáhara libre

5 de nov. 2010

Biomassa: el Ripollès té un pla

Es preveuen instal·lar 25 calderes en locals municipals en 3-4 anys. Només suposaria utilitzar el 10% de la fusta aprofitable dels boscos públics i estalviar 230.000 euros anuals

La fusta de poc valors dels boscos de propietat municipal es converteix en estella. Foto: Arnau Urgell

El Ripollès es vol convertir amb pocs anys en un referent en l'aprofitament energètic de la biomassa forestal. Hi ha voluntat política –tal i com va recordar el president del Consell Comarcal, Enric Pérez- i viabilitat tècnica i econòmica. Aquest dijous els tècnics del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR) van presentar el pla estratègic comarcal. L'objectiu és que en pocs anys hi hagi unes 25 calderes que escalfin instal·lacions municipals.

El pla s'ha centrat en els boscos de propietat municipal –els que gestiona el CEINR-. “A banda de tenir-hi competències considerem que des de les administracions cal donar exemple” explica el gerent de l'ens Esteve Pous. La diagnosi estableix que la superfície aprofitable és de 9.947 hectàrees –es descarten les zones de molt pendent i de difícil accés- i que anualment hi creix 14.720 tones de biomassa de poc valor econòmic i ambiental. “Es tracta d'arbres morts, malalts, de fusta torta o de poc diàmetre” ha assenyalat Jordi Faus, redactor del pla i tècnic del CEINR.

Per altra banda des dels ajuntaments s'han assenyalat que prioritàriament es podrien escalfar amb biomassa unes 25 instal·lacions. Això, segons l'estudi del CEINR, suposaria un consum de 1.400 tones anuals. “Anem sobrats. Tenim combustible per 250 calderes” explica Jordi Faus. I és que amb aquests números només es consumiria el 90% de la biomassa disponible.

Econòmicament els números també surten. Al Ripollès cada tona d'estella seca podrà sortir per uns 45-50 euros. “És menys de la meitat que a la resta de Catalunya” assenyala Faus. Cal tenir en compte que els ajuntaments no hauran de pagar per una fusta que és de la seva propietat i que el CEINR acaba de comprar una estelladora. Respecte el gasoil el preu calculat suposa una cinquena part per unitat energètica. En aquest sentit es considera que la factura podria rebaixar-se en 230.000 euros anuals si es tira endavant el pla.

De moment ja hi ha dues calderes instal·lades, la del Casino de Planoles i la del centre cívic de Vallfogona –aquesta encara fora de servei-. Pel 2011 se'n posaran quatre més –la piscina de Campdevànol; una xarxa de calor per l'ajuntament, l'escola i la cooperativa; el Centre de la Natura de Planoles i la nova seu del CEINR a Ribes-. Arribar a les 25 en tres o quatre anys seria important, segons els tècnics de l'ens, per tal d'esdevenir un exemple pels privats.


Pedres petites i brutes

Albert Elfa - La model britànica Naomi Campbell declarava a l’agost passat, davant el Tribunal Especial de les Nacions Unides per Sierra Leone, que el president de Libèria, Charles Taylor, jutjat en aquest tribunal de la Haia per crims de guerra i contra la humanitat, li havia fet arribar unes “pedres petites i brutes en una bosseta de roba”. Després es va comprovar la seva versió que les havia donat a la Fundació Mandela. El tràfic de pedres precioses serveix, en alguns casos, per finançar guerres i abusos als drets humans. Són els “diamants de sang”. 

null
A Ramat Gan, al costat de Tel Aviv, hi ha la borsa de diamants més gran del món. El seu codi ètic garanteix que aquests diamants de guerra o de sang no arribin a comercialitzar-se al seu mercat. Aquesta borsa participa a l’Esquema de Certificació del Procés Kimberley, un complicat sistema controlat, entre d'altres, per les Nacions Unides, que els assegura que els diamants que entren a Ramat Gan són “nets”. 
Aquesta setmana publicarem als “Telenotícies” els reportatges que hem anat a rodar en aquest impressionant mercat. Vam ser dins la gran borsa, tocant petites pedres d’un valor incalculable, envoltats de venedors que fan negocis multimilionaris però que pel seu aspecte mai ho diries. Hi ha una mena de codi de vestir que els fa portar roba senzilla i mai vestits i corbates. “No s’ha d’ostentar si vols collar fort i fer un bon negoci”, ens deia l’Uri amb una pedreta a la mà valorada en 150.000 dòlars. 

Els negocis es tanquen aquí amb una encaixada de mans, i si algú els trenca, són els seus tribunals els que decideixen el càstig, mai els ordinaris. Hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels seus delinqüents, perquè tothom els conegui i no hi tingui tractes. Els prohibeixen l’entrada a tots els mercats de diamants del món. 

null

Milers de càmeres, gens discretes, ho controlen tot. “Aquí si et cau una pedreta a terra no cal preocupar-se, les càmeres sabran on ha anat i si algú l’ha agafada”, ens explica l’Uri ensenyant-nos els sistemes de seguretat. Abans d’entrar a l’edifici, un dels més segurs d’Israel, ens han pres les empremtes digitals, ens han fotografiat i ens han posat un control al cos que assenyala on som en tot moment i l’hora que hem de deixar l’edifici. La seguretat és molt important per generar confiança en els clients del mercat, molts dels quals són jueus ultraortodoxos. Des de fa molts anys els jueus dominen el mercat mundial de diamants. En controlen la compra, la transformació (tallar i polir) i la comercialització. 

Font: Jerusalem, capital, blog d'Albert Elfa al 3cat24.
Més informació: Article de Miguel Ángel Morales a la revista Pueblos

3 de nov. 2010

El Govern espanyol podria vendre carros de combat a l’Aràbia Saudita

La campanya Armes sota Control mostra la seva preocupació per una operació que incompliria la Llei sobre el comerç d’armes

Les organitzacions de la Campanya Armes sota control, entre les quals hi ha la Fundació per la Pau, han manifestat la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros per part del Govern espanyol. La Llei d’armes aprovada el 2007 prohibeix la venda d’armament a països on es vulnerin els drets humans i Aràbia Saudita seria un dels destins prohibits.

Nota de premsa -  26 d'octubre de 2010

La Campanya ‘Armes sota control’ expressa la seva preocupació per la possible venda de carros de combat a Aràbia Saudita

Barcelona-Madrid, 26/10/2010. Les organitzacions de la Campanya ‘Armes sota control’ -Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Intermón Oxfam i Greenpeace- veuen amb profunda preocupació les informacions publicades ahir pel diari “El País” segons les quals el govern espanyol estaria negociant la venda de carros de combat a Aràbia Saudita per un valor de 3.000 milions d’euros.

“Ens preocupa que aquesta possible operació incompleixi clarament la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (Llei 53/2007, de 28 de desembre), que estipula que es denegaran operacions de vendes d’armes a països amb vulneració de drets humans”, ha declarat Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.

“D’altra banda, hi ha l’enorme volum d’aquesta operació, donat que aquesta venda suposaria doblar la xifra global de venda d’armes que Espanya va realitzar el 2009 (1.491 milions d’euros que, a més, és la xifra anual més alta mai aconseguida)” ha denunciat Mabel González, responsable de desarmament de Greenpeace.


Per tot això, la campanya ‘Armes Sota Control’ demanarà al govern que doni explicacions públiques sobre aquest assumpte i detingui una operació que contravé clarament la legislació actual.

“Aràbia Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, poc inclinat a reconèixer els drets de les minories, i especialment de les dones, i manté un enfocament repressiu en matèria de llibertats que inclou el recurs freqüent a la tortura i a l’execució de penes de mort i a l’empresonament de presos de consciència”, ha declarat María del Pozo, responsable de Política Exterior d’Amnistia Internacional.

Malgrat això, segons dades oficials del govern espanyol, el 2009 va ser destinatari de productes espanyols de defensa i doble ús per valor de gairebé 5 milions d’euros, especialment en munició i avions de combat. La portaveu d’Amnistia Internacional ha expressat preocupació pel possible ús dels carros de combat espanyols al nord del Iemen, on les autoritats sacrifiquen els drets humans en nom de la seguretat a l’hora de plantar cara a les amenaces d’Al Qaida i els rebels xiïtes zaidites al nord. En un recent informe, AI documenta un catàleg de violacions de drets humans, que inclou homicidis il·legítims de persones acusades de tenir vincles amb Al Qaida i els activistes del Moviment del Sud així com detencions arbitràries, tortures i judicis sense les degudes garanties.

“El govern espanyol ha de ser coherent i condicionar aquesta venda a l’establiment de salvaguardes com la formació i sistemes de rendició de comptes per a evitar la comissió de greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari per part de les forces armades saudites al nord del Iemen”, ha declarat Francisco Yermo, portaveu d’Intermón Oxfam.

IO, Amnistia Internacional i IANSA, una xarxa global d’ONG, advoquen per l’adopció d’un Tractat sobre Comerç d’Armes que s’està negociant a l’ONU que inclogui la denegació de transferències d’armes quan existeixi un risc important que es puguin usar per a cometre violacions dels drets humans o del Dret Internacional Humanitari fins que s’adoptin mesures que eliminin aquest risc.

L’article 8 de la Llei 53/2007 estableix que les sol·licituds d’autorització seran denegades i les autoritzacions d’exportació seran suspeses o revocades, entre altres casos, “quan existeixin indicis racionals que el material de defensa o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, ser utilitzats de manera contrària al respecte i la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitat de repressió interna o en situacions de violació de drets humans o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”.

1 de nov. 2010

Els catòlics progressistes es mobilitzaran contra la cúria

Església Plural convoca una trobada de reflexió el dia que arriba el papa per obrir el debat sobre la jerarquia catòlica

Els progressistes pensen que cal reformar l'Església i obrir-la als nous temps


El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va presentar ahir el programa de la visita del papa Foto: ACN.
El dia 6 de novembre al vespre, just quan Benet XVI acabi d'arribar a Barcelona, diversos col·lectius cristians de base es reuniran per “reflexionar” sobre el model canònic del papat i l'estructura eclesiàstica. “No sortirem amb pancartes ni per demanar que els capellans es puguin casar, ni perquè hi pugui haver dones sacerdots ni perquè els divorciats es puguin tornar a casar. No és el moment. Però sí que és el moment de dir que aquest model d'Església, similar a una monarquia absoluta, ha de canviar”, explica un portaveu del col·lectiu Església Plural, convocant de l'acte.
Església Plural, que de moment ja té el suport de 25 entitats, entre les quals Cristianisme al Segle XXI, és un col·lectiu de creients progressistes que han pensat que la visita del papa és un bon moment per reflexionar sobre aquesta institució, “cada cop més allunyada de la base i de la primera comunitat fundada per Jesús”. “Volem obrir un debat dintre l'Església catòlica, parlar de quin poder té”, manté el president de l'entitat, Joan Doñate.
Església Plural i els catòlics més progressistes entenen que “cal reformar l'Església, per acostar-la a les inquietuds dels homes i les dones contemporanis, i permetre que coneguin la primera comunitat fundada per Jesús”. Per això opinen que cal una profunda reforma d'una estructura “pròpia de l'Imperi Romà i de les monarquies absolutes posteriors” i denuncien que la cúpula de l'Església “sempre s'ha tancat a acceptar reformes que incorporessin valors democràtics de les societats modernes i els nous paradigmes socials i culturals”.
Allunya els creients
Per aquest col·lectiu, l'estructura jeràrquica de l'Església no fa més que “allunyar la gent de la mateixa Església”, per això proposa “un nou marc de relacions eclesials en què s'acceptin i es posin en pràctica la coresponsabilitat, la diversitat i la pluralitat”.
Església Plural també discrepa que el papa visiti Barcelona en qualitat de líder religiós i cap d'estat: “Que vingui com a cap d'estat distorsiona molt la missió religiosa del papa”.
Pel que fa a les despeses que suposarà la visita de Benet XVI, Església Plural manté que “nosaltres el que reivindiquem és que s'expliqui d'on surten els diners, que hi hagi transparència perquè no passi com a València, on hi va haver moltes sospites de frau”.
Font: Avui


5 de novembre de 2010
19 h - Basílica de Santa Maria del Pi
(Plaça del Pi, 7 - Barcelona)

28 entitats cristianes de base* us convoquem a participar a un
ACTE DE REFLEXIÓ I DE PREGÀRIA sobre el model de papat que es pot desprendre de l'Evangeli, i com caldria que es manifestés per a servir les necessitats de les comunitats eclesials del segle XXI.

La reforma de les institucions jeràrquiques, no només és una reivindicació que venim fent des de posicions cristianes obertes, també el mateix Papa Joan Pau II ho va plantejar en una encíclica , així com també ho ha fet reiteradament alguns cardenals i teòlegs de prestigi reconegut.

Entenem que el viatge de Benet XVI a Barcelona, al marge de les adhesions o crítiques que pugui suscitar, és un bon moment perquè els cristianes i les cristianes, reflexionem sobre el ministeri de Pere.

Feu córrer aquesta crida!  Gràcies.

Farem una reflexió pròpia de les persones creients, fonamentada en una predisposició a sentir interiorment, a escoltar aquelles veus que ens ajudin a reflexionar, i, finalment, a compartir la joia i l'esperança que brolla de la ferma convicció en la força de l'Esperit, que transforma persones i institucions. Les crisis de les primeres comunitats es resolien per mitja del discerniment personal i comunitari. Val la pena recuperar aquesta pràctica per acostar-nos a models propis d'una Església comunitat, que fa camí amb Jesús, i se sent guiada i enfortida pel seu mateix Esperit.

Pretenem un acte respectuós, vivencial i simbòlic, que reculli, no les nostres frustracions, si no les nostres esperances i el compromís que se n'ha de derivar d'elles. Un acte que visualitzi altres veus d'Església, altres sensibilitats, altres maneres de presència eclesial en el món.

Us animem a fer córrer aquesta convocatòria. A la basílica del Pi hi caben més de 500 persones i val la pena aprofitar la generosa acollida que aquesta comunitat parroquial en ofereix. No ha estat gens fàcil trobar un lloc. Pregar amb llibertat i exercir el dret a expressar la pluralitat, pot ser a vegades tan difícil com ho era, en temps de Jesús, fer-ho a la sinagoga.

La força de les conviccions dels qui ens aplegarem en aquest acte de reflexió i de pregària, la voluntat de canviar models caducs, l'esperança que volem de celebrar, és la millor manera de dir a la societat que hi ha un futur millor i que nosaltres, cristians i cristianes, estem al seu costat per contribuir-hi, per servir-la i per estimar-la, a tothom, però especialment a les persones més desfavorides.


*Entitats convocants
: Associació Aragüaia amb el bisbe Casaldàliga. Associació cristiana de gais i lesbianes de Catalunya. Col.lectiu de dones en l'Església. Comitès Óscar Romero. Comunitat cristiana de base de Santa Coloma de Gramanet. Cristianes i cristians d'ICV. Cristianisme segle XXI (14 entitats adherides). Cristians en diàspora. Cristians pel socialisme. Església Plural. Fòrum JIC. Fòrum Joan Alsina. Grup Joan XXIII de Reus. Som Església Catalunya.


Més informació: Església Plural

L'estat paga la meitat de la visita del Papa a Madrid

L'acte valdrà 50 milions d'euros. Benet XVI no serà a Madrid com a cap d'estat. A canvi del suport, Rouco es compromet amb De la Vega a reduir les crítiques al gobern de Madrid.

La futura visita del papa Benet XVI a Madrid l'agost del 2011 per a la Jornada Mundial de la Joventut comptarà amb el "suport total" del govern central, la comunitat de Madrid i l'Ajuntament, segons van assegurar a Público els responsables de l'organització de l'esdeveniment. Serà una trobada eminentment religiosa i "privada", no és una visita d'un cap d'estat, sinó del líder d'una religió que valdrà al voltant de 50 milions d'euros.

Al voltant de la meitat de les despeses les pagaran les institucions estatals, mentre que de la resta se'n faran càrrec grans empreses col·laboradores. Entre les que ja han donat el sí hi ha Telefònica, Banco Santander i El Corte Inglés.

La principal col·laboració del Govern central està en declarar la visita del papa "esdeveniment d'interès  especial", al mateix nivell que la regata Ocean Volvo Race o uns Jocs Olímpics. Això suposa que les empreses que el financïin tindran beneficis fiscals, que podrien arribar al 80% dels fons. L'executiu socialista ja ha presentat una esmena en aquest sentit a la llei de pressupostos de 2010.

Alhora, el Govern central ha assegurat donar una "total facilitat" als visats i llogarà per cedir de manera gratuïta el Palau de Congressos del Passeo de la Castellana, que serà la seu del Centre de Premsa. També se cedirà l'aeròdrom de Cuatro Vientos, seu principal de la trobada,  i la la plaça de Cibeles. El centre de Madrid acollirà un Via Crucis i la missa de benvinguda de Benet XVI, que tindrà per  a l'ocasió una sacristia de luxe, en què s'hi vestiran gairebé un miler de bisbes: l'Ajuntament de Madrid. La seguretat, els transports i la sanitat també formaran part de l'aportació de l'estat a través de les tres administracions (Ajuntament, Comunitat i Govern central)



La seguretat de l'esdeveniment, la logística i la neteja també les pagarà l'erari públic, així com les depeses del sèquit papal, i de la família reial.
"L'acollida per part de totes les Administracions Públiques ha estat excel·lent", va indicar a Público Yago de la Cierva, responsable de comunicació de la trobada. La col·laboració "serà total, perquè la viista del papa serà l'aparador internacional d'Espanya el 2011. És un projecte de tots, cultural, religiós i turístic, i tots volem que surti bé".


Amb les tres administracions


Tot i que encara queden dos anys per a l'esdeveniment, el cardenal de Madrid, Antonio María Rouco Varela, s'ha assegurat la complicitat del Govern central, Comunitat i Ajuntament. En les últimes setmanes, aquesta cúpula ha mantingut reunions bilaterals amb la vicepresidenta del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i l'alcalde de la ciutat, Alberto Ruiz-Gallardón.
Com va subratllar el mateix Rouco, "s'han donat tot tipus de facilitats i ajudes per al desenvolupament amb èxit de l'esdeveniment"


Un total de 20 subcomissions


Amb tot, les negociacions es porten a terme a través d'una Comissió Mixta, que ha s'ha reunit i de la qual en formen part, entre altres, el subsecretari de la Presidència, Juan José Puerta Pascual; la tinent d'alcalde i regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid Ana Botella, i el conseller de la presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid, Francisco Granados. S'hi ha acordat la creació de 20 subcomissions, amb presència de responsables dels ministeris de l'Interior, Exteriors, Sanitat o Administracions Públiques.


La total col·laboració del govern central, tot i això, tindrà una contrapartida en comprometre's el cardenal Rouco Varela a mantenir un "perfil baix" en les seves crítiques a les polítiques de l'executiu socialista. De fet, i malgrat el desig de molts bisbes, el criteri del cardenal de Madrid es va imposar en la manifestació antiabortista, prohibint als prelats anar-hi i no oferint cap valoració oficial sobre el seu èxit o fracàs.


Segons han confirmat fonts eclesiàstiques, durant la trobada amb De la Vega, Rouco Varela va insistir en què l'objectiu principal és que la visita del Papa, que es farà al mateix moment en què el cardenal fa 75 anys, edad canònica per jubilar-se, sigui un èxit rotund i deixi pòsit a la societat espanyola.. Per això, s'espera que els propers mesos l'ofensiva episcopal contra l'executiu socialista es vegi notablement rebaixada. 


Font: Público


20 d’oct. 2010

El Govern gallec gasta 4,7 milons d'euros en el lot més gran de la seva història de llicències Microsoft

El Govern gallec no només renovarà les llicències que ja existien sinó que en comprarà més de 500 de noves.

La Xunta torna a no complir la seva promesa d'apostar pel software lliure a l'administració. Un dels objectius d'Alberto Núñez Feijóo durant la campanya era potenciar els programes informàtics que es poden gestionar gratuïtament, en consonància amb el seu discurs d'austeritat. Però el Govern gallec ja ha fet públic al Diario Oficial de Galicia (DOG) l'anunci per  contractar el lot més gran de llicències  de Microsoft de la història de la Xunta de què es té constància. La Secretaria General de Modernització i Innovació Tecnològica, que depèn directament de Feijóo, invertirà 4,7 milions d'euros (quatre milions més IVA) en més de 38.000 llicències amb cobertura fins el maig de 2013, de les quals 556 seran noves.
Els programes, que arriben a tenir un cost individual de fins a més de 6.000 euros anuals per renovar-los i finsa més de 13.000 euros si són nous, estaran destinats a organismes de tot el Govern autonòmic, com les conselleries de Medi Ambient, Economia, Cultura, Treball o Mar, Ports de Galícia, la Secretaria General d'Emigració o Sergas.

Font: Xornal.com
Més informació: Programari Lliure a l'administració pública

Compromís, EUPV, ICV, ERPV i el Bloc exigeixen la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres


La mesa del Congrés demana al govern espanyol per què es nega a tramitar-la · Fins ara mai no s'havia desestimat una ILP sense sotmetre-la abans al congrés
CompromísEUPVICVERPV i el Bloc van criticar ahir la negativa del govern espanyol (document, pdf) de tramitar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Tots van coincidir a denunciar que les al·legacions eren exclusivament polítiques, no pas tècniques, i van exigir respecte al dret d'informació i a la llibertat d'expressió.
El síndic de Compromís, Enric Morera, va dir: 'És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té'.
Per la seva banda, la coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, va exigir al govern espanyol que accepti la tramitació de la ILP. Sanz va dir que 'si la iniciativa no continua el seu curs al congrés, s'estarà atacant el dret d'informació i la llibertat d'expressió de milers de ciutadans'.
Esquerra també troba que l'argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca de voluntat política. 'Es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones', segons el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
La portaveu d'ICV, Dolors Camats, considera 'greu i poc democràtic' el rebuig del govern espanyol a la ILP. Segons diu Camats, 'el que hi ha al darrera de la decisió del govern espanyol són arguments exclusivament polítics i no tècnics'.
També s'hi va pronunciar el diputat del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del govern espanyol 'una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans que han avalat la ILP'. A més, diu que l'argument econòmic que va donar l'executiu 'no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria de l'aplicació d'aquesta ILP és perfectament assumible per a l'estat'.
La mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol
La mesa del congrés va demanar ahir explicacions al govern espanyol per la seva negativa a tramitar la ILP. De fet, era la primera volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió de la mesa el procés continua en marxa. El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, trobava sorprenent que l'argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que 'no presta conformitat a la seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris'. Acció Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d'un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l'anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten, si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama està reservat a la televisió per a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment, l'integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).
Per part d'Acció Cultural, Toni Gisbert va declarar ahir a VilaWeb: 'Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d'un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta d'una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l'esquena'.
Font: Vilaweb
Més informació: Televisió sense Fronteres

19 d’oct. 2010

Presumptes militants txetxens ataquen el Parlament de Grozni

Security forces control the area neighboring the site of a suicide bomb attack near the parliament in Grozny.

Les forces de seguretat de control de la zona veïna al lloc d'un atac suïcida amb bomba a prop del parlament a Grozny.


El Parlament de la inestable república russa de Txetxènia ha estat objecte d'atacs.

El president txetxè Ramzan Kadírov ha dit que tots els homes armats que han intentat assaltar l'edifici del Parlament de Grozni han estat assassinats per les forces de seguretat. 

Però el nombre dels morts i ferits en l'atac no és clar.

informes de mitjans de comunicació russos asseguren que dos atacants suïcides s'han immolat davant del Parlament i dos pistolers han mort en un tiroteig amb les forces de seguretat.

Com a mínim tres agents de policia també han resultat morts i diversos més han estat ferits. No queda encara clar si hi havia civils entre els morts.

Kadyrov ha dit a Interfax que les forces de seguretat han realitzat una operació de 20 minuts per matar els militants. Ha dit també a Interfax que tots els diputats que estaven al Parlament en el moment de l'atac són ja en una zona segura.

Les forces especials fan guàrdia fora de l'edifici del parlament a Grozny.
Els fets s'han produït durant una visita a Grozny del ministre de l'Interior Rashid Nurgaliyev, de qui diuen que manté converses d'emergència amb Kadírov després de l'atac.

Es diu també que entre de Grozni està bloquejat.

Creixent insurgència

Moscou va lliurar dues guerres a la dècada dels noranta amb els independentistes de Txetxènia, a regió  del Caucas Nord. 

Rússia està lluitant per contenir una creixent insurgència islamista a la franja de províncies ètnicament mixtes al llarg de la seva frontera sud.

Els observadors diuen que la insurgència es nodreix de la pobresa extrema, de rivalitats entre clans, de la corrupció galopant, i de les tàctiques de mà dura portades a terme per les agències que fan aplicar la llei.

Tot i que el Kremlin ha declarat la victòria en la seva batalla amb els rebels txetxens, i tot i la llei de ferro de Kadírov recolzada per Moscou, Txetxènia ha estat escenari d'una onada de tirotejos i atemptats amb bombes els últims mesos.

A l'agost, almenys 12 persones van morir en un tiroteig entre agents de seguretat de Kadírov i presumptes insurgents al poble natal de Kadírov, Tsentoroi.

El descontentament s'ha estès a altres àrees del nord del Caucas, com Daguestan i Ingúixia.

Fora de la regió, un doble atemptat dut a terme per dues dones suïcides de Daguestan al metro de Moscou al març va matar a 40 persones i va ferir a més d'altres 100 persones.

Font: Radio Free Europe
Més informació: Txetxènia.org (Lliga dels drets dels pobles), El conflicte de Txetxènia ( del 2006, per Oksana Chelyscheva, periodista i defensora dels drets humans a Txetxènia)