Espanya entra en deute ecològic després de consumir tots els seus recursos en un terç de l'any

Felip Gordillo

A les 8.21 d'aquest diumenge, 22 d'abril, Espanya ha començat a menjar-se el món. L'Estat ha entrat en deute ecològic després de consumir en poc menys de cinc mesos tots els recursos que generarà aquest any. Han durat 113 dies. Els 253 que li queden a l'any, vivim fagocitant els recursos aliens. Aquest indicador és el que es coneix com pressupost natural i que cada any calcula el comitè britànic New Economics Foundation (NEF). En el cas que tots els ciutadans del món visquessin com els espanyols, farien falta tres planetes per poder cobrir totes les necessitats.

La capacitat que té un territori per generar recursos naturals i absorbir els residus que produeix és limitada. Tant, que molts països gasten més del que tenen. És el cas d'Espanya, on els ciutadans, els governs i les empreses hem gastat ja tot el que podíem generar aquest 2012.

 El 22 d'abril marca la data en què Espanya ha entrat en deute ecològic, és a dir que tot el que queda d'any estarem consumint per sobre la nostra capacitat. Dit d'una altra manera, la biocapacitat del territori espanyol només permet cobrir el 30% de la seva demanda de recursos. I tot plegat, coincidint amb el Dia de la Terra, una jornada per reivindicar el respecte i la cura dels ecosistemes.

Cada espanyol necessita l'equivalent a 4,74 hectàrees per satisfer el seu nivell de consum actual. Amb la superfície de l'estat, en tenim 1,46. Així que hi ha un dèficit de 3,28 hectàrees per ciutadà. Aquesta xifra és inferior a la de l'any passat (3,8 hectàrees), una dada que podria estar influïda per la crisi econòmica.

Un món insostenible

Espanya no és l'únic territori que viu per sobre de les seves possibilitats. La major part de l'anomenat primer món està en aquesta situació. De fet, exceptuant alguns països, les xifres acostumen a ser similars. El Regne Unit, per exemple, va entrar en deute ecològic el 15 d'abril, només una setmana abans que Espanya.

Els Estats Units és la gran excepció per dalt. Amb el ritme de consum dels nord-americans,caldrien cinc planetes per mantenir-nos a tots. A l'altre extrem de la llista hi ha els països del tercer món o els que estan en vies de desenvolupament. A l'Índia, per exemple, tot i la seva gran població, consumeixen els recursos justos i no tenen dèficit.

En global, el món és insostenible. Al setembre, els habitants de la Terra haurem consumit tots els recursos que pot subministrar el planeta. A partir de llavors l'estarem sobreexplotant. Això vol dir que necessitem una mica més d'1,3 mons per subsistir. Si continuem a aquest ritme, el 2050 ens en caldran dos.

L'anomenat "ecodebt-day" -dia del dèficit ecològic- ha variat en els últims 50 anys i s'hi arriba cada cop abans. Fa mig segle, Espanya entrava en deute ecològic el 2 d'octubre. Tot i això, la crisi i la consciència ciutadana han reduït lleugerament el consum. L'any passat l'estat va entrar en deute ecològic el 19 d'abril, tres dies abans que el 2012, i això que estem en un any de traspàs. La tendència dels últims anys és que la data es vagi estabilitzant.

A nivell mundial l'equilibri es va trencar el 1982, quan van començar a consumir més del que el planeta podia produir.

Per calcular el deute ecològic, la New Economics Foundation es basa en les dades del centre d'investigació de Califòrnia, Global Footprint Network. L'NEF suma la quantitat de superfície productiva per produir el que consumim i per absorbir les emissions que generem i ho compara amb la capacitat dels ecosistemes de regenerar els recursos. Font: 3cat24.cat Per saber-ne més: Què és la petjada ecològica

L'acaparament de terres a Uganda

La investigació sobre l’acaparament de terres a Uganda ha de ser independent i transparent

“A l’informe s’ensenya la postura d’NFC de manera precisa. L’NFC no pot rebujar la nostra feina d’investigació simplement perquè no hi estigui d’acord.”Katia Maia Coordinadora de la campanya CRECE d’Oxfam

Oxfam expressa la seva preocupació davant del rebuig sistemàtic de l’empresa per les denúncies d’abusos

Oxfam acull amb satisfacció la crida del Banc Mundial (1) a l’empresa britànica New Forests Company (NFC) a obrir una investigació al voltant de les denúncies de males pràctiques de l’empresa als projectes forestals a Uganda.

La crida s’ha produït arran de l’linforme d’Oxfam i l’ Uganda Land Alliance publicat el passat 22 de setembre. L’informe denuncia el desallotjament de més de 20.000 persones sense que aquestes haguessin donat el seu consentiment ni rebut cap compensació amb l’objectiu de deixar lloc a les plantacions d’NFC  i obviant, així, les directrius internacionals. Moltes d’aquestes persones es troben ara en situació de desamparament. Algunes persones han denunciat que els desallotjaments van ser violents.

Malgrat que que NFC ha anunciat que portarà a terme una investigació, Oxfam mostra la seva  preocupació al voltant de la naturalesa d’aquesta, ja que l’empresa segueix rebutjant de manera sistemàtica les alegacions d’aquestes persones. Recentement, l’empresa va descriure les denúncies com a “fictícies” i com a “irresponsable propaganda unilateral“.

“Les afirmacions de l’empresa són imprudents i molt poc professionals”, afirma Katia Maia, coordinadora de la campanya CRECE d’Oxfam.“NFC segueix referint-se als desallotjaments com a ‘abandonaments voluntaris i pacífics’. Per això ens manifestem escèptics davant la naturalesa de la investigació que pretenen portar a terme”, remarca.

Oxfam insta l’NFC a garantir que la seva investigació sigui realment independent i transparenti tingui en compte les experiències de les comunitats afectades.

“Oxfam defensa de manera rigorosa el seu  informe. Vam entrevistar centeneras de persones de les comunitats afectades i vam parlar amb autoritats governamentals. A l’informe vam mostrar la postura d’NFC de manera precisa. NFC no pot rebutjar la nostra feina d’investigació només perquè no està d’acord amb ell”, afirma Maia.

“Moltes de les persones desallotjades no poden alimentar les seves famílies o enviar els seus fills a l’escola. Es troben totalment desamparats. El Banc Mundial i l’NFC han de garantir que la investigació sigui creible i significativa.”Oxfam afirma que:

- "Ningú va rebre compensacions per la pèrdua de les seves terres, cultius, o pertinences. Oxfam senyala que l’NFC opera d’acord amb directrius internacionals dissenyades per a protegir el dret de les persones a una compensació adequada. L’NFC no pot eludir les seves responsabilitats i assenyalar el govern com a únic culpable.

- Moltes persones desallotjades descriuen actes de violència, la crema de cases i la destrucció de cultius durant els desallotjaments. Recentement, el New York Times va publicar un article en què se citava una dona el fill de la qual va morir en un incendi produït durant un dels desallotjaments.

- A dia d’avui existeixen dos processos judicials en curs en què es denuncien accions violentes durant els desallotjaments i que assenyalen el dret a la terra de les persones afecades. Les denúncies també exigeixen compensacions pels danys causats.

L’NFC esgrimeix que la Corporació Financera Internacional, braç creditici pel sector privat del Banc Mundial, i el Consell d’Administració Forestal (FSC, segons les sigles en anglès), entitat que otorga la qualificació d’or en certificació forestal, van aprobar els seus projectes qualificant-los com a “nets”. Tot i això, Oxfam creu que cap organització ha proporcionat prou proves que corroborin les afirmacions de l’NFC que els desallotjaments van ser “legals, voluntaris i pacífics” (2).

Oxfam es va posar en contacte amb l’NFC diversos mesos abans de la publicació de l’informe. Els mesos de març, abril i juliol, Oxfam va intentar diverses vegades que l’empresa es manifestés al voltant d’aquestes qüestions però aquesta va defugir respondre. Des d’agost, Oxfam ha estat en contacte de manera exhaustiva amb la direcció de l’empresa.

Informació complementària:

1) El Banc Mundial té interessos financers a NFC a través d’un inversor privat. El Banc Mundia, insisteix en què les entitats a les quals financia han d’operar de manera responsable i complir certs estàndards socials.

2) Oxfam assenyala que l’informe de l’IFC no era una auditoria com a tal sinó una evaluació de camp de es va portar a terme una vegada els desallotjaments ja s’havien produït. El tècnic de l’IFC que va portar a terme l’evaluació no va parlar amb les comunitats afectades i només va avaluar un dels dos districtes afectats. De manera similar, l’auditoria de certificació de l’FSC només va revisar una plantació. Mubende i no Kiboga. Malgrat les demandes legals i les notícies als mitjans de comunicació que descrivien els fets com a violents, l’FSC afirma que esl litigis al voltant de la tinença de la terra s’havien resolt i que no hi havia constància d’ “incidents violents”.

Font: Oxfam Internacional

Més informació: New Forests Company i les seves plantacions a Uganda: Estudi de cas d'Oxfam

Coses curioses de l'economia europea

Pscual Serrano- Rebelión

Com ja se sap, un dels protagonists de la crisi financera que va començar el 2008 als Estats Units juntament amb l'entitat Morgan Stanley, va ser un banc d'inversió anomenat Goldman Sachs. Abocat a la bancarrota, el setembre del 2008 la Reserva Federal nordamericana va decidir que deixés de ser un banc d'inversió per convertir-se en un banc comercial i va haver de ser rescatat amb deu mil milions de dòlars públics. L'abril del 2010, la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units va acusar Goldman Sachs de frau per les hipoteques rubprime. Als jutjats, l'entitat financiera està acusada d'emetre obligacions de deute a partir de valors als quals donaven suport hipoteques que es preveia que fallarien, i comercialitzar-les per als seus clients presentant-les com una bona inversió. Així, les autoritats bursàtils nordamericanes van calcular que els ingenus inversors de Goldman  Sachs van perdre al voltant de 740 milions d'euros (El País, 17-4-2010).

No només això, sinó que Goldman va tenir un paper central a l'hora d'ajudar Grècia a amagar el dèficit pressupostari del seu govern a la Unió Europea, als mercats financers i a l'opinió pública en general. Goldman va vendre a Grècia uns complexes canvis en què pagava al govern grec per futures fonts d'ingressos per conceptes com taxes d'aterratge en aeroports. Es tractava en realitat d'un préstec, però el canvi  permetia al govern grec evitar que els diners deixats passessin als llibres com a préstec, cosa que hauria elevat el seu dèficit pressupostari per damunt dels límits permesos a la zona euro (The Guardian, 20-4-2010). També va fer més negocis amb Grècia, Goldman Sachs va gestionar col·locacions de bons grecs per import d'uns 15.000 milions de dòlars (uns 11.000 milions d'euros al canvi actual) després de portar a terme una permuta de divises que va permetre al Govern d'Atenes amagar la veritable quantitat del seu dèficit. Goldman va guanyar uns 735 milions d'euros amb la col·locació de bons grecs des de 2002, segons dades de l'agència de notícies financeres Bloomberg News (El País, 18-2-2010).

¿I per què expliquem això ara? Perquè entre el gener del 2002 i el gener del 2006, mentre tenien lloc tots aquests petards financers, el vicepresident de Goldman Sachs era un senyor que es diu Mario Draghi. El mateix que els líders de la Unió Europea en una cimera de Brussel·les acaben de nomenar president del Banc Central Europeu. Exercirà el seu càrrec des de l'1 de novembre del 2011 al 31 d'octubre del 2019. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha afirmat que Draghi “exercirà un lideratge fort i independent” de la institució, “continuant la tradició establerta pels seus antecessors”.

Fins ara només havíem dedicat fons públics a salvar grans financeres que havien provocat la crisi, ara ja contractem els seus directius per gestionar l'economia pública.

I una última anècdota. Recordem que els ciutadans d'Islàndia van decidir en referèndum que no estaven disposats que el seu estat assumís el pagament de 3.700 milions d'euros a la banca privada del Regne Unit i Holanda. El gevern islandès, que defensava el pagament, es va quedar parat i va dir que aleshores el país no podria accedir als mercats financers. Tot i això no hi va haver cap problema per col·locar al mercat bons a cinc anys.  El seu preu es va establir a un tipus del 4,875% (Público, 11-6-2011). El curiós és que altres governs més disciplinats amb el mercat hauran de pagar un interès més gran perquè els inverssors s'interessin pels seus bons i els comprin. Els bons irlandesos es paguen al 15% i els grecs al 25%. Fins i tot l'Estat Espanyol pagarà més interès que l'islandès perquè els inverssors se'ls quedin. De manera que ni els mercats et premien quan ets servil.

Font: Rebelión

Per saber-ne més: Pàgina web de Pascual Serrano 

300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats al món

Una Convenció els protegeix i tot i això els seus drets se segueixen violant: Alemanya presenta davant el Consell de Seguretat de l'ONU una resolució que busca millorar la salvaguarda dels infants en situació de conflicte.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants va entrar en vigor el 1990. Fa me´s de 20 anys que el document protegeix els menors sense tenir en compte les fronteres nacionals i tot i aicò, es calcula que al món 300.000 infants segueixen essent utilitzats com a soldats. Aquest mes, Alemanya ocupa un seient no permanent al Consell de Seguretat de l'ONU i sota la direcció alemanya, es presenta en el sí de l'organisme internacional una resolució sobre el tema a discussió. L'objectiu és contribuir a alliberar els infants del seu destí de víctimes per partida doble en les guerres que desfermen els adults.

Ferides al Sudan del Sud

Aquesta setman el Sudan del Sud s'ha convertit en el membre número 193 de les Nacions Unides. Després d'una llarga guerra civil, la regió ha aconseguit la independència. Políticament parlant, un èxit. A nivell social, tot i això, les ferides trigaran a sanar. Sobretot en els infants encara s'hi poden llegir els rastres del sagnant enfrontament.

“Durant el conflicte, els infants i els col·legis van ser constantment objectiu d'atacs. Avui per avui, el sud del Sudan té els índex d'escolarització més baixos del món. La probabilitat que una noia sudanesa mori durant el part és més gran que no que acabi l'escola. Només el 8% de les dones saben aquí llegir i escriure. Cap país demostra més clarament com n'és d'important el dret a l'educació” diu Irina Bokova, directora general de la UNESCO, l'agència de l'ONU per a l'educació la Ciència i la Cultura.

També les xifres de morts, abusos sexuals i ús de nens com a soldats són alarmants, no només al sud del Sudan, sinó a nivell internacional. Segons la UNESCO, entre 1998 i 2008 van ser assessinats en conflictes de tot el món dos milions de nens, i sis milions van patir lesions greus.

Per sortir de la llista negra

Sis actes contra menors contempla el dret internacional com a crims de guerra, entre ells el recurs als nens soldat, la mort dels infants o l'abús sexual contra ells. Qualsevol part en conflicte que incurreixi en aquests delictes passa a engreixar una llista negra del Consell de Seguretat de l'ONU. La mesura és més intimidant del que podria semblar, assegura Peter Witting, l'ambaixador alemany a Nova York: “per als països, els governs i els grups rebels, aparèixer en aquesta llista és un estigma, no volen ser-hi”

Afganistan és un exemple: Recentment ha enviat Wittig una delegació al país asiàtic i aquesta ha pogut comprovar com el govern afganès fa esforços per assegurar la protecció de la infància. Un pla d'acció convincent han de presentar els estats que vulguin ser esborrats de la llista. Com a prèvia al debat sobre la resolució que ara s'obre al consell de seguretat, Nacions Unides ha rebut 15 d'aquestes declaracions d'intencions procedents de noves regions en crisi, i dues més esperen a finals d'any.

La possibilitat d'implantar sancions

La resolució que aquest dimarts 12 de juliol vóta el Consell de Seguretat busca amplar a un delicte més (l'atac a les escoles i hospitals) els motius que puguin portar els estats o agrupacions a formar part de la llista. A més, se vol introduir la possibilitat d'implantar sancions. “Fins ara, només s'han pres mesures: fa un parell d'anys a Costa d'Ivori i a la República Democràtica del Congo”, lamenta Eva Smets, directora de l'organització Watchlist on Children and Armed Conflict.

Malgrat els èxits anomenats per Wittig, el registre per sí mateix no sempre serveix, recorda Smets. “L'informe del secretari general de les Nacions Unides de l'any passat inclou una referència als criminals més acèrrims. En ella hi havia 16 grups armats dels que es parla des de fa més de 5 anys” indica la directora. “Era una referència molt llarga” afegeix. Tot i això, l'ONU no decau en els seus intents, si el desenvolupament segueix com ara, almenys d'aquí a 25 anys no haurien de quedar nens soldats al món.

Autor (Font): Rob Mudge/ Luna Bolívar (Deutsche Welle)

Per saber-ne més: Campanya d'Amnistia Internacional contra els nens soldat

Intermón Oxfam presenta la novetat d'Alianza Editorial "Despilfarro. El escándalo global de la comida", de Tristam Stuart

Alianza Editorial acaba de publicar el llibre Despilfarro. El escándalo global de la comida, de Tristam Stuart, guardonat recentment amb el Premi Sophie 2011 per les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani : el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell d'escombraries de les llars fins als abocadors, des dels tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.

Intermón Oxfam presenta aquesta novetat d'Alianza Editorial en el marc de la seva nova campanya CREIX, que pretén que totes les persones tinguin suficient per menjar avui i sempre, i que denuncia el mal funcionament del sistema alimentari mundial. El llibre de Tristam Stuart critica una d’aquestes disfuncions: el malbaratament d'aliments, que afecta per igual els països del Nord i els del Sud. Mentre els primers tiren a les escombraries molt menjar al final de la cadena alimentària, els del Sud perden molts aliments a l'inici de la cadena, per no tenir capacitat d'emmagatzemar tot el que cullen.

A tot el món desenvolupat el menjar es considera un article sol ús, sense relació amb l'impacte social i mediambiental de la seva producció. Les xifres són sorprenents: "Als Estats Units es rebutja el 50 per cent de tot el menjar. A Gran Bretanya es generen cada any fins a 20 milions de tones de residus alimentaris. Els japonesos aconsegueixen malgastar menjar per valor d'11 trilions de iens cada any ", assegura Tristam Stuart, autor del llibre recentment publicat a Alianza Editorial, Despilfarro. El escándalo global de la comida. L'autor afegeix que "la majoria de la gent no aprovaria la destrucció de grans extensions de la selva amazònica, i tot i així, això és el que està passant diàriament. Si els països rics deixessin de tirar tant de menjar, desapareixeria en bona mesura la pressió sobre els ecosistemes que queden al món, i sobre el clima ".

Limitar el malbaratament no només és una forma de millorar l'eficiència, sinó també d'acabar amb la malnutrició de part de la població més pobra, Stuart creu que "podem reduir el nostre impacte sobre el planeta i millorar la vida dels pobres del món simplement fent servir el menjar en comptes de llençar-lo. "

Des de Yorkshire fins a la Xina, des del Pakistan fins al Japó, l'autor ens presenta a criadors de porcs, cultivadors de patates, freegans, directors de la indústria ..., i al costat dels exemples més escandalosos de malbaratament, solucions senzilles i encoratjadores. Mentre els supermercats llencen milions de tones d'aliments de bona qualitat a la Gran Bretanya hi ha 4 milions de persones que no tenen accés a una dieta decent. Als Estats Units al voltant de 35 milions de persones viuen en llars que no tenen accés estable al menjar, i en la Unió Europea es calcula que 43 milions estan en perill de pobresa alimentària. Stuart creu que una "possible solució és que els excedents de menjar es redistribueixin i es donin a persones que els necessiten mentre estiguin frescos i es puguin menjar".

No obstant això, la trista realitat és que fins i tot en països plens de gent famolenca hi ha un nivell de malbaratament sorprenent. Als països rics el menjar es rebutja deliberadament, en els pobres es perd inadvertidament a causa de la manca de recursos i tecnologies. Només l'Índia malgasta més de 580.000 milions de rípies de productes agrícoles cada any. A Sri Lanka es perd del 30 al 40 per cent de la fruita i la verdura.

Mitjançant una investigació objectiva i l'exploració personal, aquest llibre, que també inclou 28 fotografies, aborda tots els aspectes d'una de les qüestions socials i mediambientals més urgents, i mostra com la forma en què vivim ha generat una crisi global d'aliments i què podem fer per remeiar-la. "La relació entre el malbaratament alimentari en els països rics i la pobresa en la resta del món no és simple ni directa, però, com mostra el llibre, és molt real, i és a les nostres mans acabar amb ella. Per descomptat, la solució no consisteix a enviar els tomàquets passats o el pa ranci als països pobres en comptes de llançar-los al cubell d'escombraries ", conclou Stuart

Tristram Stuart 

és investigador associat del Centre d’Història Mediambiental de la Universitat de Sus-sex y escriptor independent. Amb freqüència és invitat pels mitjans de comunicació com expert en les qüestions socials i mediambientals de l’alimentació.

Ha rebut el Premi Sophie de medi ambient 2011 per la seva lluita contra el malbaratament del menjar. Les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani: el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell de les escombraries de les llars fins als abocadors, des dels camps de tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.

Font: Intermón Oxfam

Per saber-ne més: Document de Veterinaris sense fronteres sobre la Crisi Alimentària

Unitaid obté un primer acord sobre la producció de génèrics contra el sida

El Medicines Patent Pool o “comunitat de patents mèdiques”, fundada per Unitaid el 2010, a signat amb el laboratori americà Gilead, aquest dimarts 12 de juliol, el seu primer acord sobre medicaments contra el Sida destinat a afavorir la venda a baix preu d'antiretrovirals als països pobres.

“Per primera vegada els malalts dels països en vies de desenvolupament tindran accés als mateixos medicaments que els malalts dels països rics”, sense haver d'esperar que expirin les patents, subratlla en un comunicat Philippe Douste-Blazy, director executiu de Unitaid.

Unitaid és una organització l'objectiude la qual és negociar el preu dels medicaments contra el Sida, el paludisme i la tuberculosi pels països pobres. Els seus fons provenen d'una taxa sobre els bitllets d'avió de quinze països. El Medicines Patent Pool és una fundació creada fa un any a Suïssa on Unitaid té la seu.

Segons l'exministre de salut francès, es tracta, pels laboratoris farmaceutics interessats de cedir “les seves patents més recents” al Pool, guardant-ne la propietat intel·lectual. Les patents es cedeixen aleshores als que fan genèrics per produir i distribuir els medicaments pels països pobres.

Un centenar de països afectats

L'onusida s'ha felicitat per aquest anunci que obre una “nova era en la lluita contra el Sida on entitats públiques i privades treballen conjuntament. “Espero que l'anunci d'avui inspiri altres entitats farmacèutiques a emprendre aquest pas” a Gilead, ha comentat el director executiu d'Onusida, Miche Sidibé, citat en un comunicat. Gilead treu el 80% del seu benefici del Sida, mentre que Merck i Johnson en treuen menys del 5%”, la presidenta de l'ONG Coalition Plus s'ha lamentat que aquests laboratoris no participin al Patent Pool, mentre que disposen de medicaments molt punters contra el VIH, com el Raltegravir.

L'acord signat a Londres ha de permetre la producció de les mol·lècules anti VIH tenofovir (comercialitzades per Gilead sota el nom de Viread), emtricitabina (Emtriva) i altres que encara es troben en desenvolupament clínic: cobicistat, elvitegravir, així com una combinació d'aquests productes en un sol comprimit, el “Quad”. La llicència autoritza també el desenvolupament i la fabricació d'altre combinacions incluent aquests productes.

Els royalties pagats al laboratori seran d'entre el 3 i el 5 de les vendes dels genèrics, mentre que les formes pediàtriques es vendran sense drets. Les llicències no permetran, però, la venda a tots els països en vies de desenvolupament, només els més pobres. Pel tenofovir i l'emtricitabina cobriran cent onze països, pel cobicistat cent dos, i per l'elvitegravir i el Quad, noranta-nou.

Font: Le Monde
Per saber-ne més: Reportatge de la BBC sobre el Sida a l'Àfrica i les patents

NEGOCIS BRUTS: ELS BANCS I CAIXES ESPANYOLS FINANCEN ARMAMENT PROHIBIT

SETEM presenta la nova campanya "Banca Neta. Som clients, no còmplices" que destaca que les bombes de dispersió MAT-120 fabricades per l'empresa espanyola Instalaza el 2007 i usades per Gaddafi per bombardejar Misrata a Líbia, van ser finançades per almenys 8 bancs espanyols: Cajalón (grup Caja Rural), Caja España, Caja Mediterráneo, Bankinter, Ibercaja, Banco Popular, Banc Sabadell i La Caixa.

La confirmació d'aquesta notícia ha estat el punt de partida per a la presentació de l'informe "Negocis Bruts. Bancs espanyols que financen armes controvertides" que confirma que des de 2006 fins a l'actualitat, 14 bancs espanyols estan implicats financera i econòmicament en 19 de les principals empreses fabricants d'armes controvertides i prohibides que causen centenars de milers de morts de civils a tot el món, dels quals destaquen BBVA, Grup Santander i Bankia.

Entre aquestes armes hi ha armament nuclear, d'urani empobrit i armes prohibides com les armes químiques, biològiques, les bombes de dispersió i les mines antipersones. L'informe, elaborat per a SETEM per Profundo, es pot descarregar íntegre des www.bancalimpia.com, on qualsevol persona pot informar-se del que fa el seu banc, enviar una carta demanant que es retiri aquest suport, difondre la informació en xarxes socials i donar suport econòmicament la campanya.

Font: BBVA Sense Armes

Espanya ven i regala armes al Marroc

Autor: Centre Delàs

divendres, 19 de novembre de 2010 10:08

Marroc s'ha convertit en el setè destí de la venda d'armes espanyoles i el segon després de Brasil fora de l'àmbit de la UE.  En l'última dècada Espanya li ha venut armes al Marroc per més de 200 milions d'euros , que inclouen productes i tecnologia de doble ús (que probablement pot ser utilitzada com a arma) per un valor de 7.227.180 euros. La venda d'armes i municions, així com les seves parts i accessoris ha superat en aquest període els 10 milions d'euros, armament que pot ser destinat a les forces policials. Vendes recents d'armes espanyoles al Marroc El 2009, a l'informe del mateix Govern s'accepten vendes per valor de 31,1 milions d'euros, entre els quals s'inclouen 286 vehicles tot terreny i recanvis d'armes lleugeres. El 2008, Espanya li va vendre a l'exèrcit marroquí 1.015 vehicles i camions militars per 113,90 milions d'euros. Aquestes exportacions representen un incompliment de la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (Llei 53/2007), que obliga a denegar exportacions a països amb una manifesta inestabilitat política i democràtica, que es troben en conflicte armat, que vulnerin els Drets Humans dels seus ciutadans, o que prioritzin la despesa en defensa per sobre del social com el d'educació i sanitat. Marroc compleix diversos d'aquests requisits. L'any anterior, el 2007, es va formalitzar un contracte entre Espanya i el Marroc per valor de 200 milions d'euros per a la venda de 1.200 vehicles d'alta mobilitat tàctica 800 camions tot terreny i 10 patrulleres per a la vigilància costanera. D'altra banda, aquest mateix any 2007, el Govern va informar de la venda de 20 vehicles tot terreny per valor de 1,8 milions d'euros, però no va proporcionar informació detallada sobre els 9 milions d'euros que es van vendre sota la descripció bombes, torpedes , coets i míssils així com altre material sense descripció. Espanya regala armes al Marroc El 2008 el Consell de Ministres va acordar autoritzar la cessió de sis torpedes lleugers MK-46 destinats a la Marina Reial marroquina per només "un euro". Aquest torpede està dotat d'un cap de guerra composta per 44 quilograms d'explosiu d'alta potència PBXN-103. Però els regals d'armes del Govern espanyol a la monarquia alauita no s'han limitat a aquesta transferència, sinó que també el 2008 es van cedir vuit jocs de llançadores de bombes d'aviació, que serveixen per a l'ús de bombes de caiguda lliure, també per un euro, tot i estar valorats en 86.848 euros. La venda d'armament d'Espanya al Marroc mostra clarament dos aspectes de la política exterior espanyola: - Un d'ells es refereix a que el Marroc és un aliat prioritari al qual se li poden vendre i fins i tot regalar armes perquè no se li suposa una amenaça per al nostre país. - El segon aspecte es refereix a l'enorme pes del negoci armamentístic en la política exterior espanyola, tot i que provingui de la guerra o la repressió, situant el benefici econòmic per sobre de consideracions ètiques o morals i fins i tot de la legislació nacional o internacional existent sobre el comerç d'armes. El negoci de les armes espanyol pot ser una altra de les raons per les quals el Govern espanyol no vulgui exercir la seva responsabilitat com expotencia colonial perquè el poble sahrauí pugui triar el seu propi futur. Font: Centre d'Estudis per la pau JM Delàs

L’ALE demana que la UE es prepari per a ampliar-se «des de dins»

El partit europeu promou la idea de la plena legalitat dels processos democràtics d’independència al si de la Unió

L’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit polític europeu que agrupa desenes de formacions independentistes i autonomistes d’Europa, ha reclamat a la Unió Europea que vagi preparant-se per entomar una nova onada d’ampliació de membres, que en lloc d’arribar de fora de la UE ho farà des de dins. Per l’ALE, aquests poden ser els casos de Flandes, Escòcia, Gal·les, Catalunya, el País Basc o Galícia.

L’eurodiputada de la Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), Frieda Broepels, ha estat qui ho ha dit més clar: hi ha un «nacionalisme democràtic proeuropeu» en diverses nacions sense estat i «com a part d’aquesta evolució, la Unió Europea s’hauria de preparar per a la seva eventual ampliació des de dins». Per la presidenta del grup parlamentari de l’ALE, la gal·lesa Jill Evans (Plaid Cymru), «la independència ens permetrà jugar un paper complet a Europa», ino com a «espectadors».

Els eurodiputats de l’ALE van fer aquestes consideracions aprofitant la celebració, dimecres i al Parlament Europeu, d’unes jornades sobre independència i Europa al segle XXI. Qui també hi va prendre part va ser Joan Puigcercós, president d’ERC, qui va augurar que la UE reconeixerà nous estats formats «a través d’un referèndum d’independència convocat democràticament».

Les jornades continuen la línia argumental que l’ALE i la seva Fundació Maurits Coppieters estan seguint en els darrers mesos, sobre la possibilitat legal que les nacions sense estat puguin independitzar-se i accedir a la UE de forma automàtica. El juny passat, un equip de catedràtics i professors de Dret van presentar a Barcelona un estudi segons el qual l’ampliació interna de la UE és legalment possible.

Font: Món divers 

Més informació: ALE

Denúncia de genocidi de al-Aaiun ocupat

A la Comunitat Internacional, al Consell de Seguretat de l'ONU, a la Creu Roja Internacional

 Antonio Velázquez i Isabel Terraza som testimonis del genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre la població civil saharauí en aquests moments a la capital del Sàhara Occidental Ocupat.

Des del violent desallotjament del Campament d'Agdaym Izik, a 15 Km dal-Aaiun, el dia 8 de novembre, i fins a dia d'avui, als carrers de la ciutat i a les cases, les forces de seguretat marroquines reprimeixen violentament la població civil saharauí.

El règim d'ocupació marroquí no permet l'entrada dels mitjans de comunicació per amagar tantes atrocitats, per això a nosaltres ens volen matar, perquè estem donant el nostre testimoni al món sencer.

Estem amagats des de fa dies a la ciutat d'al-Aaiun però com nosaltres milers de saharauís estan en la mateixa situació o pitjor, perquè policies i militars marroquins entren amb força a les cases, els torturen i molts moren.

Denunciem aquest genocidi que està portant a terme el règim marroquí sobre el poble saharauí i demanem:

· Una intervenció immediata del Consell de Seguretat de l'ONU perquè garanteixi els Drets Humans de la població saharauí.

· L'entrada urgent de la Creu Roja Internacional per atendre les víctimes de la repressió.

· Que la Comunitat Internacional condemni l'atac violent del Marroc sobre la població civil saharauí.

Això és una emergència internacional i és necessari que tots els organismes internacionals aturin aquesta masacre.

Font: Resistencia Sáhara Occidental

Més informació: Fundación Sáhara Occidental